Va començar a parlar més tard del que és habitual en relació als nens de la seva edat? I a gatejar? I a caminar? I a controlar els esfínters? ¿A l’escola té dificultats per seguir el ritme normal de classe? Té dificultat per entendre les ordres que se li donen? Li falta curiositat per aprendre coses noves? Té dificultat per entendre i respectar les normes de casa o l’escola? Presenta problemes per relacionar-se amb els companys? Presenta alguna alteració en el seu comportament? Li costa ajudar a casa a fer petites tasques d’acord a la seva edat? ¿Demanda ajuda constantment?

Descripció del trastorn

El retard mental és un trastorn que es caracteritza per un funcionament intel·lectual i d’adaptació a l’entorn per sota del que s’espera en nens de la seva mateixa edat i que es detecta abans d’arribar als 18 anys. Es percep un alentiment en el desenvolupament podent-se veure afectades diverses àrees depenent del grau de retard. En els casos més lleus pot passar desapercebut durant els primers anys de la infància ja que simplement s’observa un desenvolupament una mica més lent, però en altres pot no arribar a aconseguir mai les habilitats bàsiques de la vida diària (autocura, relacionar-se o desplaçar-se per si mateix), la qual cosa implicaria una supervisió constant. La capacitat intel·lectual es valora amb proves que donen com a resultat un valor que s’anomena Quocient Intel·lectual (CI) un valor per sota de 70 al costat de la consideració d’altres criteris pot indicar retard. A continuació es presenten els diferents graus:

    • Retard mental lleu: CI entre 50-55 i aproximadament 70. Podeu adquirir certes habilitats pel que poden passar l’educació primària de forma inadvertida.
    • Retard mental moderat: CI entre 35-40 i 50-55. A diferència del tipus anterior és complicat que progressin en matèries escolars, però també poden adquirir habilitats bàsiques que els permetin desenvolupar-se en la vida adulta amb certa autonomia.
    • Retard mental greu: CI entre 20-25 i 35-40. Necessiten ajuda i supervisió, el desenvolupament del llenguatge és escàs al llarg dels primers anys, posteriorment poden ser iniciats en habilitats bàsiques d’autocura i aprenentatges.
    • Retard mental profund: CI inferior a 20 o 25 En la majoria de casos hi ha una malaltia neurològica de la qual deriva el retard mental. Aquest grup de persones necessiten supervisió constant.
    • Retard mental de gravetat no especificada: aquesta categoria es pot utilitzar quan no es pugui incloure el pacient en alguna de les categories anteriors en ser incapaços de passar les proves per ser poc cooperadors o per ser nens molt petits.

S’ha de diferenciar dels trastorns de l’aprenentatge, dels trastorns de la comunicació ja que només es veu afectada una àrea concreta i dels trastorns generalitzats del desenvolupament. Finalment no hem de confondre amb la capacitat intel·lectual límit, en aquests casos el CI és una mica superior, entre 71-84.

Abordatge terapèutic

Per poder realitzar una bona intervenció és imprescindible que hi hagi una avaluació prèvia i determinar les mancances del nen per plantejar els objectius amb els quals cal treballar en diferents àrees, per exemple el llenguatge, el desenvolupament motriu, les habilitats de pensament o la capacitat de relació entre altres. L’objectiu principal davant casos de retard mental és aconseguir que la persona que el pateix s’integri en la societat de la manera més òptima possible, assistint a l’escola, formant-se i aconseguint estendre les seves relacions socials. Per això els psicòlegs treballen amb l’individu i la família diferents aspectes com modificar els comportaments inadequats, aprendre noves conductes i estimular aquelles que presenten dèficit, enfortir i/o augmentar les relacions socials, desenvolupar la capacitat d’aprenentatge, manejar les emocions i promoure bones actituds entre els familiars o persones que envolten al subjecte. Tot això s’aconsegueix amb prevenció terciària (proporcionant informació i derivant a centres especialitzats), estimulació precoç i teràpia cognitiu-conductual. Resulta molt útil la utilització de tècniques com la ludoteràpia i la musicoteràpia, ja que ajuden a la millora de diversos aspectes com l’afectivitat, la comunicació o les relacions.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies