En el seu primer any de vida han observat dificultats per succionar i empassar? Ha tingut dificultats per aconseguir seure, gatejar o caminar en el moment esperat per la seva edat? Se li cauen els objectes de les mans? Presenta problemes per cordar botons? Té dificultat per realitzar esport en general, per exemple saltar o córrer? Presenta malaptesa en els seus moviments? Té mala cal·ligrafia? Presenta alguna dificultat relacionada amb el llenguatge?

Descripció del trastorno

És un trastorn que es manifesta a través d’una deficient coordinació en els moviments i malaptesa general. Els nens que pateixen aquest trastorn presenten problemes per a la coordinació del seu cos, amb un nivell inferior a l’esperat per edat i coeficient d’intel·ligència. Aquesta dificultat bé es pot observar en moviments que fan servir tot el cos com saltar, córrer i anar a peu coix o moviments molt més concrets com escriure, fer servir les tisores i cordar botons. Per poder donar aquest diagnòstic, els problemes esmentats han d’estar interferint en el rendiment acadèmic i en la seva vida quotidiana i no ser a causa d’una malaltia mèdica. Generalment va associat a altres trastorns com els d’aprenentatge, comunicació o dèficit d’atenció. És habitual que aquests problemes motors persisteixin durant l’adolescència i fins i tot en l’edat adulta i solen afectar la salut física, mental i l’àmbit acadèmic, el que pot repercutir en problemes de relació amb els seus iguals, problemes de comportament i una baixa autoestima. El curs és variable i depèn en gran mesura de la severitat del trastorn.

És important no confondre aquestes dificultats motores amb aquelles causades per problemes neurològics com la paràlisi cerebral o amb la poca traça d’alguns nens que pateixen trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat que xoquen i es colpegen, però que en aquest cas és degut a que es distreuen constantment.

Abordatge terapèutic

Cal una avaluació de les habilitats motrius del nen i també s’ha d’obtenir informació de pares i escola per determinar com es desenvolupa el nen en el seu dia a dia. Amb tot això es podrà dissenyar un pla de tractament que ha d’incloure diversos professionals. És fonamental estimular l’activitat física per prevenir l’obesitat, ja que aquests nens tenen moltes més probabilitats de tenir sobrepès que altres nens de la seva edat. El psicòleg ha de tractar els problemes socials, emocionals i de conducta que normalment s’associen a les dificultats motores. L’objectiu general és aconseguir que el nen es desenvolupi amb normalitat en la seva vida quotidiana. També és recomanable realitzar atenció psicològica als pares, per disminuir l’ansietat i els sentiments de culpabilitat que pot generar aquest trastorn. D’aquesta manera aconseguim implicar els pares en el tractament i fomentar la confiança del nen.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies