Parpelleja o pica els ulls amb freqüència? Sovint realitza ganyotes facials? Sacseja el coll amb freqüència? Té tos repetitiva no associada a malaltia? Realitza sorolls guturals repetitius sense motiu? Realitza algun moviment recurrent? Ho repeteix diverses vegades al dia? Estossegar reiteradament? Porta més d’1 any amb la conducta alterada? Té diversos tipus de tics alhora? La conducta s’ha iniciat abans dels 18 anys? Durant la conducta el nen es mostra més nerviós del que és habitual? La realització dels tics sembla reduir la tensió? Quan el nen està molt distret amb alguna activitat del seu interès es redueixen els tics?

Descripció del trastorn

Els tics es defineixen com a moviments sobtats, ràpids, recurrents, generalment de poca durada i amb breus intervals entre un i altre. Es realitzen involuntàriament i malgrat experimentar com irresistible és possible evitar-ho durant un temps. Poden empitjorar en situacions d’estrès i reduir-se en activitats que requereixen molta atenció o durant el son. Hi ha dues categories, simples o complexos, segons si afecten a un o diversos grups musculars, però també es poden classificar segons el tipus de tics si són motors o vocals.

Es distingeixen diversos tipus de trastorns de tics:

Trastorn de la Tourette: engloba tics vocals i motors múltiples encara que no tenen per què donar-se alhora, han d’estar presents almenys des de fa un any i mai trobar un període lliure de tics superior a 3 mesos consecutius.

Trastorn de tics motors o vocals crònics: La característica essencial d’aquest trastorn és la presència de tics vocals o motors però no de tots dos alhora. Per al diagnòstic han d’aparèixer tics durant almenys un any, però no ha d’haver ni un sol període de més de 3 mesos sense tics.

Trastorn de tics transitoris: Es caracteritza per presentar tics motors i/o vocals, bé poden ser simples o múltiples. Solen aparèixer diverses vegades al dia, gairebé cada dia i com a mínim durant 4 setmanes, però mai més de 12 mesos.

Pel diagnosticat dels trastorns anteriors els tics han de suposar un deteriorament important en qualsevol de les activitats del nen i sempre s’ha de donar abans dels 18 anys.

Trastorno de tics no especificado: Aquí s’inclouen els trastorns de tics però que no compleixen els criteris d’un tipus específic. Per exemple els que duren menys de 4 setmanes o s’inicien després dels 18 anys.

S’ha de diferenciar de moviments anormals que acompanyen malalties mèdiques, d’efectes de substàncies, d’altres dificultats específiques de moviments, de compulsions, d’altres trastorns del desenvolupament i de comportaments típics de l’esquizofrènia.

Abordatge terapèutic

En molts casos els tics remeten espontàniament, però algunes vegades cal intervenir i resulta essencial ensenyar al nen ia la família el coneixement dels tics per disminuir possibles problemes emocionals. La teràpia cognitiva-conductual també és efectiva per reduir els tics, es basa en que el nen prengui consciència del seu problema, si s’auto supervisa serà més efectiva la presa de consciència, aprengui tècniques de relaxació, a realitzar conductes oposades a la alterada i també a manejar l’obtenció de premis i càstigs conseqüents a la seva forma d’actuar.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies