Agorafòbia
Sents por o ansietat de pensar que vas a estar en un lloc públic amb gent desconeguda? Et fa por que no puguis marxar si et sents malament? Quan surts de casa, et sents més segur si algú proper t’acompanya? ¿Evites anar a llocs en els que saps que pots sentir ansietat, com botigues, centres comercials, el parc…? Les teves activitats diàries s’han vist limitades per aquest malestar? Amb quina freqüència et passa això? Et generen un malestar d’intensitat elevada?
Breu descripció del trastorn
L’agorafòbia consisteix en l’aparició d’ansietat al trobar-se en situacions o llocs on escapar pot resultar difícil o compromès o bé on, en el cas d’aparèixer una crisi d’angoixa o símptomes similars, pot no disposar d’ajuda.
Símptomes destacats:
Atacs de pànic o símptomes similars als del pànic (mareig, vòmit, augment del ritme cardíac, diarrea, orinar freqüentment, “falta de realitat”, “sentir que es perd el control o que no es controla el propi cos”, augment de la respiració, suors.
Evitar les situacions que es temen, ja sigui perquè s’ha patit algun episodi d’angoixa o no.
Conductes defensives durant aquestes situacions per la por a elles, es fa per reduir l’ansietat fòbica. Es pot arribar a tenir dependència dels altres per la necessitat que algú t’acompanyi sempre per poder sortir.
Ansietat anticipatòria, on es comença a generar tensió pensant en tot el dolent que pot passar en alguna situació o lloc. Pot ser pitjor que l’ansietat que s’experimenta en la situació temuda. Això portaria a desenvolupar por al propi por.
Proposta d’abordatge terapèutic
L’objectiu més important és el d’usar la por i desvincular aquesta por dels llocs o situacions temudes. Realitzar psicoeducació és molt important sobre la relació que tenen els pensaments amb les emocions i les conductes. Caldria deixar d’evitar els llocs als quals es tem i enfrontar- se a ells mitjançant l’exposició progressiva a aquests llocs o situacions, i treballar la intensitat de malestar que generen aquestes exposicions i anar tolerant cada vegada una mica més d’ansietat, només així desapareixerà la por. I amb això també aconseguir recuperar els hàbits de vida normals i tornar a anar als llocs que abans s’havien restringit. Per a tot això, també serà necessari un canvi dels pensaments que s’han distorsionats i les atribucions errònies que tenen pel que fa als símptomes físics, les seves conseqüències, i que es fa per evitar-les i que mantenen l’agorafòbia.