Alcoholèmia

Consumeix habitualment alcohol? Quina quantitat d’alcohol beu al dia? ¿Cada vegada que pren alcohol arriba a un estat d’embriaguesa? Beu alcohol en companyia? ¿Ha tingut alguna sanció per conduir ebri o alguna cosa relacionada amb l’alcohol? Se sent culpable quan beu? Menteix sobre quant i quan beu? ¿Li han dit més d’una vegada que estan preocupats pel seu comportament amb l’alcohol? ¿Necessita beure per estar relaxat o sentir-se millor? Es oblides del que va fer quan estava bevent?

Breu descripció del trastorn

La característica essencial de la intoxicació alcohòlica és que hi ha un canvi psicològic o un canvi en el comportament habitual, que es torna inadequat i no es valoren les possibles conseqüències negatives. Genera un deteriorament de la vida familiar, laboral i social. Els símptomes no són deguts a una malaltia mèdica i tampoc s’expliquen millor a causa d’un altre trastorn mental.

Sempre s’ha de donar un abús de l’alcohol per arribar a una intoxicació alcohòlica, dependència o addicció.

Símptomes destacats:

• Comportament agressiu, expressió d’emocions inadequada, poca capacitat de raonament o judici, llenguatge poc clar, falta de coordinació, desequilibri en caminar, moviment involuntari i incontrolable dels ulls, deteriorament de l’atenció o pèrdua de memòria, disminució de l’activitat física i intel·lectual i fins i tot es pot arribar al coma.
• Símptomes d’abstinència: canvis d’humor bruscos, però sobretot irritabilitat i enuig, nerviosisme, problemes per dormir, inquietud… Caldria anar amb compte amb la possibilitat de tenir delirium tremens, on es donen al·lucinacions i convulsions, i caldria acudir immediatament al hospital.

És molt probable viure el primer episodi d’intoxicació alcohòlica en la joventut, amb una edat d’inici de la dependència alcohòlica entre els 20 i els 30 anys. La gran majoria dels que desenvolupen trastorns relacionats amb l’alcohol ho fan a partir dels 30 anys. La primera demostració d’abstinència no apareix probablement fins que s’han desenvolupat molts altres aspectes de la dependència alcohòlica. L’abús i la dependència de l’alcohol presenten un curs variable que es caracteritza freqüentment per períodes d’abstinència i de recaigudes. La decisió de deixar la beguda, es dóna sovint com a resposta a una situació de crisi, i és seguida amb tota probabilitat per setmanes o mesos d’abstinència. No obstant això, una vegada reprès el consum d’alcohol reapareixen de nou ràpidament els problemes greus, perquè el consum no es comença a poc a poc sinó en la quantitat que es bevia abans de deixar-ho.

Proposta d’abordatge terapèutic

Per aconseguir deixar un hàbit addictiu o de dependència sol ser en, gairebé tots els casos, necessària l’ajuda d’un o diversos professionals. Després d’haver fet el diagnòstic, l’objectiu és la desintoxicació de l’alcohol. Per a ells és molt recomanable anar a algun centre de desintoxicació ja sigui de forma ambulatòria o amb règim de residència. Després es passaria a la part de deshabituació de l’alcohol que també es pot fer d’aquestes maneres. Cal esbrinar amb quina freqüència, intensitat i durada consumia alcohol i el tipus de comportament que tenia pel que fa al consum. A més de la quantitat que es ingeria. Per poder determinar quins són els factors de risc que cal evitar (companyies, situacions, llocs…) També caldria treballar les idees distorsionades que es tenen sobre les sensacions o conseqüències positives de l’alcohol, reforçar les conseqüències negatives. Explicar la relació que hi ha entre els pensaments, emocions i conductes, com s’influeixen els uns als altres i com podem modificar-los. Treballar en les activitats d’oci i temps lliure, hàbits de vida saludables i ordenats (és important tenir horaris estructurats, responsabilitats…). Fer prevenció de recaigudes per no caure en la falsa percepció de control i autoengany i exposar-se a situacions de risc. Les teràpies de grup són molt beneficioses en aquests casos i serveixen de gran ajuda per al manteniment de l’abstinència. Si es pot implicar les persones pròximes perquè ajudin a controlar estímuls de l’ambient que poden generar situacions de risc, suposaria un gran avanç en el tractament. A més, la psicoeducació és fonamental: explicar tant a la persona com als familiars i persones properes en què consisteix el problema, les fases que es donen, quins riscos hi ha, que situacions i persones s’han d’evitar i com comportar-se davant determinades situacions. El suport comunitari és molt beneficiós per a la recuperació de la persona perquè proporciona seguretat i control.