Anorèxia

 

Té por a guanyar pes o a convertir-se en obesa/o? ¿És una persona molt exigent pel que fa a la seva autoavaluació en relació al pes? ¿Fa tres mesos que se li ha retirat el cicle menstrual? Ha disminuït la quantitat de menjar de forma important? ¿Ha augmentat el seu interès per la composició calòrica dels aliments i per la preparació dels mateixos? ¿Té fred de forma constant? Està obsessionada/o per la imatge, la bàscula, els estudis i l’esport? Utilitza trampes per evitar el menjar?


Descripció del trastorn

L’anorèxia nerviosa és un rebuig a mantenir el pes igual o per sobre del valor mínim normal considerant l’edat i la talla (inferior al 85% de l’esperable IMC <17). Cursa amb una por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes normal. Hi ha una alteració de la percepció del pes o la silueta corporal i una exageració de la seva importància en l’autoavaluació o negació del perill que comporta el baix pes corporal. Amb presència d’amenorrea, d’almenys tres cicles consecutius.

Hi ha dos tipus:

  • Restrictiu: recorren a la dieta, dejuni i exercici; persones perfeccionistes, rígides i amb percepció d’ineficàcia.
  • Compulsiu/purgatiu: recorren a afartaments, purgues o tots dos; hi ha una història d’obesitat familiar, sobrepès previ, impulsivitat, addiccions i labilitat emocional.

La ingesta es redueix gradualment i l’alteració de la imatge pot referir-se al pes, al cos en la seva totalitat o parts concretes.

Està associat a ànim deprimit, retraïment, insomni, pèrdua d’interès, funcionament obsessiu. Comorbiditat amb trastorn de personalitat: límit, evitació i dependència. Entre els símptomes físics es troba el restrenyiment, dolor, intolerància al fred, letargia, bradicàrdia, edema, osteoporosi, etc.

És més habitual en dones i el normal és que no compleixin tots els criteris. Sobretot en societats industrialitzades, nivell socioeconòmic alt, algunes professions més que altres i de progressiva generalització. L’inici és als 13-18 anys (habitual després d’una crítica) amb curs crònic encara que variable. Mortalitat del 10%.

Es pot confondre amb altres trastorns (Diagnòstic diferencial): malalties mèdiques que cursen amb importants pèrdues de pes (no hi ha distorsió de la imatge, ni desig d’aprimar més); trastorn depressiu major (no desitgen aprimar ni tenen por de guanyar pes); esquizofrènia (poques vegades hi ha por a guanyar pes i les distorsions perceptives són d’un altre ordre); fòbia social, trastorn obsessiu compulsiu i trastorn dismòrfic; bulímia (es manté el pes en el nivell adequat o per sobre).


Abordatge terapèutic

Entre els tractaments ben establerts hi ha el Programa Rehabilitació Nutricional: normalitzar patrons sobre el pes, adquirir senyals de sacietat-fam, corregir seqüeles biològiques, psicològics i malnutrició. Els seus objectius són els de motivar i modificar pensaments, actituds i sentiments. Tractar trastorns psiquiàtrics associats, suport familiar i prevenció de recaigudes.

Pel que fa a tractaments conductuals es refereix, es troben: el maneig de contingències (privilegi 0); la por a guanyar pes; l’exposició amb prevenció de resposta (vòmit) i la relaxació. Pel que fa als tractaments cognitius: la reestructuració cognitiva de pes, autoestima i imatge corporal. Pel que fa a tractaments farmacològics es troben: neurolèptics, antidepressius i estimulants de la gana.

La intervenció psicològica pot distribuir, bàsicament, en dues fases. A la primera, gairebé sempre en règim hospitalari, s’apliquen estratègies que permeten regular el pes del pacient i preparar-lo per a la segona fase; en aquesta, els objectius són mantenir el pes apropiat i reduir la vulnerabilitat del pacient.

Contacta con nosotros