Apnea

Durant el somni Ronca de forma intensa amb inspiracions brusques? ¿Li causa problemes amb la seva parella? ¿Té un somni de mala qualitat i presenta cansament durant el dia? ¿Presència durant el dia una somnolència excessiva causa de la mala qualitat del son? Pateix de sobrepès? ¿Presenta un esforç respiratori augmentat quan dorm? Ha observat pauses respiratòries prolongades?

Descripció del trastorn

La característica essencial d’aquest trastorn és una desestructuració del son que dóna lloc a somnolència excessiva o insomni, i es dóna per a alteracions de la ventilació, de la respiració.

L’apnea del son és un trastorn en el qual la persona que el pateix fa una o més pauses en la respiració o té respiracions superficials durant el son. Sol ser un problema crònic. La persona passa d’un somni profund a un somni lleuger quan es dóna una pausa en la respiració o quan la respiració es torna superficial. El somni és de mala qualitat i se sent cansament durant el dia.

Podem diferenciar els següents tipus: 1) Síndrome d’apnea obstructiva del son: episodis repetits d’obstrucció de vies superiors. Roncs intensos i inspiracions brusques. Sol incidir en individus amb sobrepès i conduir a un estat de somnolència excessiva. 2) Síndrome d’apnea central del son: interrupcions episòdiques de la ventilació durant el son en absència d’obstrucció de les vies aèries. Són més freqüents en les persones de més edat com a resultat de malalties cardíaques o neurològiques que afecten la regulació de la ventilació. 3) Síndrome de singlot-ventilació alveolar central: es caracteritza per un deteriorament del control de la ventilació que determina nivells arterials d’oxigen anormalment baixos, agreujats sobretot durant el son. Els individus amb aquest trastorn conserven intactes les propietats mecàniques dels pulmons. Aquesta forma de trastorn del son relacionat amb la respiració incideix gairebé sempre en individus amb sobrepès i pot associar-se tant a somnolència excessiva com a insomni.

Es pot confondre amb altres trastorns: persones adultes asimptomàtiques que ronquen; Narcolèpsia (símptomes característics i absents els respiratoris); Hipersòmnia i trastorn del ritme circadià; Crisi d’angoixa nocturns (freqüència menor, més símptomes vegetatius, sense somnolència diürna); trastorn del son relacionat amb la respiració a causa de malaltia mèdica (el trastorn del son apareix en presència d’una malaltia mèdica que produeix insomni).

Abordatge terapèutic

Aquest trastorn afecta el funcionament cognitiu, és a dir, sobre l’atenció o concentració, vigilància, memòria de curt termini, percepció, capacitats d’aprenentatge, construcció i funcions executives.

Els canvis en l’estil de vida (consum d’alcohol i tabac, sobrepès, canvis en la postura en dormir i desordre en la rutina de la son) o els dispositius bucals poden ser suficients per alleujar l’apnea lleu del son. Les persones que tinguin la forma moderada o greu de l’apnea del son poden necessitar CPAP (dispositiu de pressió positiva constant de les vies respiratòries que consta d’una mascareta, tubs i un ventilador) o cirurgia. Diversos estudis avalen que amb el tractaments amb CPAC milloren només algunes funcions cognitives.

És important seguir unes mesures d’higiene del son: anar a dormir sempre a la mateixa hora; habitació a les fosques, sense soroll, temperatura adequada, llit confortable; sopar poc i no anar a dormir immediatament després; evitar begudes estimulants; restricció de líquids abans d’anar a dormir; evitar les migdiades durant el dia. També cal indicar tractament dietètic i pèrdua de pes.