Bulímia Nerviosa

Té la necessitat de menjar de forma compulsiva a força de afartaments? ¿Sent que quan menja no té control sobre la quantitat o el tipus d’aliment que està ingerint? Menja diverses vegades una quantitat d’aliment elevat en intervals de dues hores? ¿Recorre al vòmit, purgants, ènemes o un altre tipus de fàrmac per compensar l’afartament? ¿Els afartaments se succeeixen com a mínim dues vegades per setmana durant els últims tres mesos? Està exageradament influït/da pel pes i la silueta corporals?

Descripció del trastorn

Presència d’afartaments recurrents, és a dir, ingesta de gran quantitat d’aliment en curt espai de temps amb sensació de pèrdua de control. Amb presència de conductes compensatòries inapropiades de manera repetida amb la finalitat de no guanyar pes (vòmit, laxants, diürètics, ènemes, dejuni o exercici excessiu).

Els afartaments i les conductes compensatòries tenen lloc com a mitjana 2 vegades per setmana durant almenys tres mesos. L’autoavaluació està exageradament influïda pel pes i la silueta corporal. L’alteració no apareix exclusivament en el transcurs de l’Anorèxia Nerviosa.

Els afartaments són conductes privades d’ingesta d’aliments calòrics, que són desencadenats per conflictes emocionals o interpersonals, que els produeix dolor abdominal a nivell físic i també culpa i vergonya.

Es poden diferenciar en dos tipus:

• Purgatiu (major distorsió corporal, desig de primesa, alimentació alterada, patologia depressiva i obsessiva)
• No purgatiu (fa ús del dejuni o exercici).

Els símptomes associats són la depressió, l’ansietat, conductes addictives i descontrol de l’impuls i consum de substàncies. Comorbiditat amb Trastorn Personalitat Límit.

Pel que fa als símptomes físics: erosió dental, desequilibris electrolítics, infeccions urinàries, arítmies, parestèsies, crisi tetàniques, restrenyiment, hemorràgies.

La prevalences és de 1-3% amb major proporció en dones en un 90%. L’edat d’inici és entre els 18-25 anys. Curs crònic i baixa mortalitat. Es pot confondre amb altres trastorns (Diagnòstic diferencial): anorèxia nerviosa (si els afartaments i conductes compensatòries apareixen a la Anorèxia només es diagnostica aquesta; Malalties mèdiques que cursen amb una conducta alimentària (no hi ha preocupació pel pes ni la forma corporal); Trastorn depressiu major amb símptomes atípics (no hi ha conductes compensatòries ni preocupació pel pes); Trastorn límit de la personalitat (afartaments dins de la impulsivitat, necessitat de més criteris).

Abordatge terapèutic

El Programa Faimbum, Marcus i Wilson (1993) té com a objectius: els afartaments i les conductes purgatives, la millora de les actituds, minimització i restricció alimentària, increment i varietat de l’aliment; pràctica moderada d’exercici; tractament de trastorns i característiques clíniques associades, àrees problemàtiques, autoestima, afrontament, preocupacions i prevenció de recaigudes.

El tractament conductual inclou la informació i educació; el control d’estímuls (hipercalòric); el reforç; l’exposició i prevenció de resposta (vòmits); la relaxació i exposició amb prevenció de resposta (fart).

L’abordatge terapèutic des de la perspectiva cognitiva focalitza la seva atenció en la reestructuració cognitiva relativa al pes, autoestima i imatge corporal.

Pel que fa al tractament farmacològic s’ha vist que s’obtenen bons resultats amb: la fluoxetina, els antidepressius i ansiolítics. Amb resultats més positius si hi ha una depressió associada.