Crisis d’Angoixa

Pateix o ha patit algun episodi en què hagi sentit una por realment intens? Ha durat entre 1 i 10 minuts?

Quan li ha passat això, ¿Ha pensat que podria estar greument malalt o patir un infart i fins i tot morir? O bé que podria tornar-se boig o perdre el control?

Ha sentit alguna d’aquestes sensacions? Palpitacions forts del cor, sudoració, tremolors o sacsejades, falta d’alè o ofec, sensació d’ennuegar, opressió o malestar al pit, nàusees o molèsties abdominals, inestabilitat o mareig, atordiment, sensació de “falta de realitat” i “d’estar fora del propi cos” (com si no ho poguessis controlar), formigueig o entumiment en braços i cames, i calfreds o sufocacions.

Breu descripció del trastorn

La crisi d’angoixa o atac de pànic, comença amb l’aparició sobtada d’un profund por o un gran malestar. Aquesta sensació desagradable és tan intensa que porta a pensar que s’està greument malalt o fins i tot que pots morir, o tornar boig; i, per tot això sorgeix la necessitat d’escapar de la situació urgentment o de rebre ajuda. La crisi d’angoixa ve sempre acompanyat d’un conjunt de sensacions físiques i per una sèrie de pensaments. La crisi d’angoixa és temporal, sol durar entre 1 i 10 minuts. Hi ha 3 tipus de crisi d’angoixa: inesperades, que apareixen sense cap motiu aparent; situacionals, les que apareixen a causa d’algun estímul ambiental, per veure-ho o anticipar el fet de veure-ho (per exemple, veure una aranya generaria automàticament una crisi d’angoixa); i més o menys relacionades amb una situació determinada, en què hi ha més probabilitats que aparegui el malestar al exposar-se a certs estímuls o situacions (per exemple, hi ha més probabilitats que aparegui la crisi d’angoixa en conduir, però de vegades es pot conduir sense patir cap o bé patir a la mitja hora d’estar ja conduint).

Símptomes destacats:

Palpitacions forts del cor, sudoració, tremolors o sacsejades, falta d’alè o ofec, sensació d’ennuegar, opressió o malestar al pit, nàusees o molèsties abdominals, inestabilitat o mareig, atordiment, sensació de “falta de realitat” i d ‘”estar fora del propi cos “(com si no ho poguessis controlar), formigueig o entumiment en braços i cames, i calfreds o sufocacions.

És molt comú que es vagin evitant poc a poc els llocs on va aparèixer el pànic, de manera que es pot acabar restringint de manera molt brusca la mobilitat i abandonar moltes activitats amb les que abans es gaudia (anar a comprar, anar al cinema o menjar fora de casa, viatjar, sortir al parc …) o fins i tot les que es necessitava dur a terme (conduir, anar a la feina, fer la compra, anar al metge …). En els casos més greus, s’acaba estant totalment reclòs a casa. Les crisis poden millorar quan un s’adona que no representen un perill real per a la salut; però, en la majoria dels casos se segueix patint terriblement perquè les sensacions continuen apareixent amb la mateixa intensitat i causen el mateix malestar, això seria tenir por a la por.

Poden aparèixer en una gran varietat de trastorns d’ansietat, per exemple en el trastorn d’angoixa, la fòbia social, la fòbia específica, trastorn per estrès posttraumàtic, trastorn per estrès agut.

Proposta d’abordatge terapèutic

L’objectiu principal consistiria en abordar els símptomes que es donen durant la crisi d’angoixa per a poder així evitar que es produeixin més. Això seria mitjançant la psicoeducació, explicar la relació que hi ha entre els pensaments, les emocions i les conductes, com modificant una es pot modificar la resta. Ensenyar tècniques de relaxació per alleujar els símptomes d’ansietat, fer exposició a situacions que han generat les crisis, treballar els pensaments, sentiments i conductes d’evitació que es dóna quan s’anticipen les conseqüències negatives, treballar la idea que amb la crisi d’angoixa no et mors, que és una sensació molt intensa que es genera, però igual que puja ha de baixar com totes les emocions sense conseqüències físiques.