Se sent infeliç constantment? Ha deixat de gaudir amb coses que abans li feien sentir bé? ¿Se sent sense energia o ganes per realitzar les activitats del dia? Té problemes de son? Ha tingut alguna idea sobre que no val la pena viure? No troba el sentit a la vida? ¿Quant de temps fa temps que pateix aquest malestar? Amb quina freqüència té aquests sentiments? ¿Li generen una intensitat elevada de malestar?

Breu descripció del trastorn

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim en què hi ha un estat d’abatiment i infelicitat permanent o temporal. Interfereix en la vida diària i un funcionament normal, per la qual cosa causa dolor tant per a qui el pateix com per als qui l’envolten. Tots vivim aquest sentiment de malenconia o tristesa i fins i tot ens vam plantejar el sentit de la vida, però és passatger i desapareix en uns dies.

Caldria distingir diversos tipus de trastorns depressius:

1. Trastorn depressiu major: es caracteritza per un o més episodis depressius majors (p. ex., com a mínim 2 setmanes d’estat d’ànim depressiu o pèrdua d’interès, acompanyats per, com a mínim, quatre símptomes de depressió).
2. Trastorn distímic: es caracteritza per, almenys, 2 anys en què hi ha hagut més dies amb estat d’ànim depressiu que sense ell, acompanyat d’altres símptomes.
3. Trastorn depressiu no especificat: s’inclou per definir els trastorns amb característiques depressives que no compleixen els criteris per a un trastorn depressiu major, trastorn distímic, trastorn adaptatiu amb estat d’ànim depressiu o trastorn adaptatiu amb estat d’ànim mixt ansiós i depressiu (o símptomes depressius sobre els quals hi ha una informació inadequada o contradictòria).

Símptomes destacats:

• Estat d’ànim irritable o sota la majoria de les vegades.
• Pèrdua de plaer en activitats habituals, com en l’activitat sexual.
• Dificultat per conciliar el son o excés de son.
• Canvi gran en la gana, sovint amb augment o pèrdua de pes.
• Cansament i falta d’energia.
• Sentiments d’inutilitat, odi a si mateix i culpa.
• Dificultat per concentrar-se.
• Moviments lents o ràpids.
• Inactivitat i retraïment de les activitats usuals.
• Sentiments de desesperança i abandó.
• Pensaments repetitius de mort o suïcidi.
• Baixa autoestima, arravataments d’ira.

En el cas dels nens, és possible que no tinguin els símptomes de la depressió en els adults, cal fixar-se en els canvis en el rendiment escolar, el son i el comportament.

No totes les persones amb malalties depressives pateixen els mateixos símptomes. La gravetat, freqüència, i durada i l’inici dels símptomes poden variar segons la persona i la seva malaltia en particular.

Proposta d’abordatge terapèutic

Sol ser necessari combinar un tractament farmacològic amb la psicoteràpia. L’objectiu principal seria proporcionar el suport necessari per augmentar l’autoestima, i que a poc a poc es vagi recuperant l’interès de nou. Caldria fer psicoeducació per ensenyar com influeixen els nostres pensaments en les nostres emocions i les nostres conductes, com canviant una es poden canviar les altres. Caldria treballar els pensaments negatius o catastrofistes que es tenen sobre un mateix i sobre la vida per poder fer això. Abordar les emocions negatives i aprendre a quantificar per no donar-sempre un significat més dramàtic del que mereixen. Avaluar si hi ha idees de suïcidi o intents i valorar el risc i treballar sobre això prioritàriament. Proposar pautes per a un estil de vida ordenat i saludable és molt beneficiós en aquests casos, i no caure en mals hàbits (beguda, drogues, obesitat …). Entrenar les habilitats socials per relacionar-se amb els altres. Orientar i donar suport també a la família per saber com actuar.