Fa més d’un any que va morir un ésser estimat? Des de la seva pèrdua ¿sent una tristesa profunda amb sensació de dolor que sembla que no podrà recuperar-se? ¿Es retreu no haver fet prou per aquesta persona i es menysprea per aquest motiu fins a l’extrem de sentir ràbia, ira i remordiments? Ha perdut la gana, li resulta difícil conciliar i mantenir el son, no té energia per fer les tasques del dia a dia? ¿Sent que no pot pensar amb agilitat i no es recorda de les coses? Té records o fantasies relacionades amb la relació perduda? Té sentiments de soledat o buit?

Descripció del trastorn

Anomenem dol patològic a aquell que per la seva persistència en el temps i intensitat ha portat a l’individu a condicionar o aturar la seva vida laboral, social, acadèmica, orgànica.

Les manifestacions del dol patològic són físiques i psicològiques. A nivell psicològic, els pacients poden retreure no haver fet prou pel difunt i mostrar irritabilitat inusual contra terceres persones; de vegades, la tristesa crònica pot complicar-se amb altres símptomes: com aïllament social, consum abusiu d’alcohol o de psicofàrmacs, etc. A nivell físic, hi ha presència d’alteracions del son i de la gana, pèrdua de pes, vòmits, marejos, restrenyiments, dolors musculars o de cap, que fa visitar al metge amb més freqüència. Fins i tot poden arribar a manifestar símptomes de la malaltia de la persona morta. En concret, els símptomes de les vídues tendeixen a manifestar-se en forma de símptomes físics: fatiga, insomni, pèrdua de gana, pèrdua de pes, etcètera, que són reflex de la depressió existent.

En les fases inicials del dol poden predominar els símptomes físics, però, amb el transcurs dels mesos aquests símptomes poden decaure, però es fan més freqüents els símptomes psicològics (desesperança, desvalorització, ira, desitjos de morir, etcètera).

Els factors per a experimentar un dol patològic són els següents: edat de la persona morta, tipus de mort, variables psicosocials; inestabilitat emocional prèvia del pacient i experiència negativa de pèrdues anteriors.

La taxa de mortalitat de les vídues recents és 2 vegades més gran i la dels vidus recents és de 4 vegades més gran, que la de les persones casades de la mateixa edat.

Abordatge terapèutic

Les estratègies cognitiu-conductuals com l’exposició, la reestructuració cognitiva i algunes altres provinents de la teràpia interpersonal per a la depressió són les de major utilitat per a l’abordatge del dol patològic. L’objectiu del tractament és reduir la tristesa i l’ansietat, augmentar l’autoestima i disminuir l’aïllament social, tot això encaminat a millorar la qualitat de vida del pacient i a prevenir la cronificació del trastorn.

En el procés terapèutic es poden distingir cinc fites fonamentals: 1) facilitar l’expressió dels sentiments reprimits cap a la persona morta i relatar la relació que van mantenir; 2) fomentar l’expressió de les circumstàncies que van conduir a la pèrdua; 3) aconseguir l’expressió d’informació no expressada i reprimida; 4) centrar la teràpia en la solució dels problemes quotidians i en la readaptació a la vida diària; 5) projectar al subjecte cap al futur de manera gradual, implicant en la realització d’activitats gratificants.

Els tipus d’intervenció són tant el tractament individual com el grupal i/o familiar. El tractament individual afavoreix l’adaptació de les conductes que representen un problema. La intervenció grupal i/o familiar optimitza els recursos i els resultats en brindar suport social. En ocasions pot ser útil combinar les dues formes de tractament per obtenir els avantatges de cadascuna d’elles (Barreto i Soler, 2004).