Té dificultats per controlar la femta? ¿Evacua en llocs inadequats com la roba o el terra? Ha deixat de controlar la femta després d’un període d’haver-ho aconseguit? Ho fa com a mínim un cop al mes? Porta un mínim de 3 mesos? Té més de 4 anys? Evita situacions socials per vergonya que descobreixin el seu problema? Per norma general és un nen restret?

Descripció del trastorn

Aquest trastorn de l’eliminació es caracteritza perquè el nen fa caca repetides vegades en llocs inadequats com el sòl o la roba, tenint en compte que supera els 4 anys d’edat (o nivell de desenvolupament equivalent) i coneix el lloc on s’ha de fer, no pateix cap malaltia crònica que li impedeixi controlar i pot ser involuntari o intencionat. Per diagnosticar ha de donar com a mínim un cop al mes i durant un mínim de 3 mesos. Hi ha dos subtipus: amb restrenyiment i incontinència i un altre sense restrenyiment ni incontinència. Els nens que pateixen encopresi solen evitar situacions per vergonya de ser descoberts, encara que influeix també en gran mesura com li afecta al nen en la seva autoestima, com el tracten els companys respecte al problema i el grau de comprensió del problema dels adults que tracten amb ell. Quan l’acte és clarament voluntari es pot associar a altres trastorns amb problemes de conducta. L’encopresi pot ser primària, mai ha controlat la femta, o secundària qual cosa suposa que després d’un temps de control passa a no controlar l’evacuació. Hi ha factors estressants que ocasionen canvis en la vida dels nens que poden portar a encopresi secundàries.

Cal diferenciar quan hi ha incontinència a causa de problemes mèdics o per prendre substàncies que indueixen l’evacuació.

Abordatge terapèutic

És fonamental ajudar a la família a entendre que no hi ha cap problema físic que provoqui el trastorn i que per aconseguir que el nen ho superi és necessari un tractament psicològic. En molts casos la família pot ser mantenidora del problema, ja que opten per culpabilitzar al nen en lloc de mostrar-li el seu suport i en conseqüència es pot observar baixa autoestima i sentiments de frustració o rancor. La intervenció en aquest sentit és informar i procurar que les relacions entre els membres siguin més positives. També han de procurar establir uns hàbits correctes de defecació, per una banda cal prevenir el restrenyiment i per un altre aprendre a mantenir dietes especials i saludables. La teràpia conductual consisteix en premiar aquells comportaments adequats que ajuden a millorar l’hora d’anar al bany, com ara mantenir-se un temps assegut al lavabo. Per últim és necessari treballar amb les emocions per disminuir els sentiments de culpa i vergonya o la baixa autoestima.