Enuresi

A vegades és incapaç de controlar l’orina pel dia? I a la nit? Té com a mínim 2 fuites per setmana? Ha estat com a mínim 3 mesos consecutius amb fuites? El nen té 5 anys o més? Ha deixat de controlar l’orina després d’un període d’haver-ho aconseguit? Evita situacions en les que pugui sentir vergonya si descobreixen que es fa pipí a sobre? Els fuites l’afecten en les seves activitats diàries? Ha disminuït el rendiment escolar des que es va iniciar el problema? Té dificultat per dormir les hores establertes per a la seva edat?


Descripció del trastorn

Aquest trastorn de l’eliminació es caracteritza perquè el nen s’orina repetides vegades al llit o a la roba ja sigui involuntària o intencionadament. Existeixen 3 subtipus: només nocturna, només diürna o ambdues alhora. Per diagnosticar ha de donar com a mínim 2 cops per setmana durant un mínim de 3 mesos consecutius i/o que produeixi un malestar important a les activitats diàries de l’infant, a més de descartar problemes mèdics o la ingesta de substàncies que provoquen incontinència. L’edat ha de ser major de 5 anys o un nivell equivalent de desenvolupament. Aquest problema pot ser primari quan el nen mai ha arribat a contenir l’orina o secundari si el nen l’ha adquirit i posteriorment presenta problemes d’incontinència durant un any o més. Aquesta dificultat pot ser molt limitant en la vida d’un nen i produir problemes afegits com baixa autoestima, alteració del son, dificultat per a les relacions socials, sentiments de culpa, estrès i fins i tot pot afectar el rendiment escolar.

Cal diferenciar quan hi ha incontinència a causa de problemes mèdics o per prendre substàncies diürètiques.


Abordatge terapèutic

És fonamental que la família entengui el problema i el tracti amb naturalitat sense culpabilitzar al nen, ja que així es genera un ambient més positiu que l’estimula. De vegades el trastorn remet per si sol i per a aquests casos cal prendre una sèrie de mesures que poden ajudar, com: controlar la ingesta de líquids sense excedir-se a partir de mitja tarda, orinar just abans d’anar a dormir, involucrar el nen a la neteja i canvi de llençols i roba. Quan el problema persisteix és recomanable seguir amb les pautes anteriors i a més incorporar nous mètodes com la utilització d’un calendari marcant, el propi nen, els èxits i fracassos i recompensar-quan la conducta sigui l’esperada. A la nit també es pot usar un sistema d’alarma que consta d’un aparell amb un sensor d’humitat que es dispara a l’inici de la fuita, això fa que el nen interrompi la micció i s’aixequi al bany per acabar. Per últim és necessari treballar amb les emocions per disminuir els sentiments de culpa i vergonya o la baixa autoestima.

Contacta con nosotros