Ha experimentat canvis d’humor negatius molt sobtats? ¿Ha perdut interès de relacionar-se amb els altres? Li preocupa la seva cura personal: higiene, aspecte…? Té sentiment de buit? Li costa organitzar les seves idees? ¿Li han dit que no entenen el que vol dir? S’ha quedat com bloquejat mentre estava parlant? Ha tingut la certesa d’haver vist, percebut o sentit alguna cosa que la resta li ha dit que se l’ha imaginat? Ha percebut olors o sabors estranys últimament? Té problemes per concentrar-se o prestar atenció? Creu que el seu comportament ha canviat? Ha realitzat algun comportament poc habitual? ¿Realitza postures amb el cos que puguin semblar incòmodes o poc comuns? Creu que no es comporta com ho fan els altres? Li costa expressar com se sent? Des de fa quant temps ha observat que li passa? Amb quina freqüència té aquests símptomes?

Breu descripció del trastorn

L’esquizofrènia significa “ment dividida” i això vol dir que no hi ha un equilibri entre els pensaments i les emocions. Afecta la capacitat per: pensar clarament, controlar i expressar les emocions, actuar amb coherència, prendre decisions, distingir entre el que és real i el que és imaginari. És a dir, afecta la manera de pensar, sentir i actuar en general. S’altera el comportament social perquè costa relacionar-se amb els altres i adaptar-se a la societat. Però no necessàriament et fa ser violent o ser causa de perill per als altres. Tampoc es tenen diverses personalitats, ni es deu al fet que es va rebre una mala educació dels pares.

Els símptomes han de donar-se durant almenys 6 mesos, i durant 1 mes han de donar-se gairebé tot el temps, per poder fer un diagnòstic.

– Símptomes destacats:

* Símptomes psicòtics positius:

Al·lucinacions: són coses que una persona pot veure, escoltar, olorar o sentir i que ningú més pot veure, escoltar, olorar o sentir-les.

Deliris: són creences falses que es mantenen molt ferms fins i tot encara que se’ls demostri que no és cert el que creuen. Estan basats en detalls reals però que són interpretats de manera incorrecta.

Trastorns del pensament: El pensament de vegades es desorganitza perquè es perd la capacitat per associar idees i es canvia d’un tema a un altre sense estar relacionats, les idees es tornen incoherents. També es pot donar el “bloqueig del pensament”, que és deixar de parlar sobtadament enmig d’una idea.

Trastorns del moviment: poden ser moviments agitats del cos, de manera que es repeteixen alguns moviments una i altra vegada. O per contra es pot produir catatonia, que seria no moure ni parlar amb ningú i no respondria a cap estimulació.

• Símptomes psicòtics negatius: “afecte pla” (no es mou la cara o es parla amb una veu desanimada i monòtona), manca de satisfacció en la vida diària, falta d’habilitat per iniciar i mantenir activitats planificades, falta de comunicació, fins i tot quan es veu forçada a interactuar amb els altres. Tot això pot portar a l’aïllament i a tenir una sensació de buit. També és comú descuidar la imatge personal i la higiene.
• Símptomes cognitius: poca habilitat per comprendre informació i utilitzar-la per prendre decisions, problemes per concentrar-se o prestar atenció, problemes per utilitzar informació immediatament després que s’aprèn.

– Es dóna en dones i homes per igual, però els símptomes solen aparèixer abans en els homes. En els homes sol aparèixer entre l’adolescència i els 25 anys i en les dones entre els 20 i 35 anys. En general, no sol donar-se la esquizofrènia després dels 45 anys i és rar que es doni en els nens. L’inici pot ser sobtat o lent, però en la majoria es donen símptomes inicials com ara: aïllament social, pèrdua d’interès en els estudis o la feina, poca cura de la higiene i la neteja, comportament estrany i explosions d’ira. Cal anar amb compte quan es tracta d’adolescents, perquè aquests símptomes també poden ser pròpies de l’adolescència. El desenvolupament de l’esquizofrènia és variable, pot desaparèixer de vegades o mantenir-se de manera crònica.

Proposta d’abordatge terapèutic

En l’esquizofrènia és necessari controlar els símptomes amb medicació, per poder treballar en teràpia. L’objectiu principal és millorar les habilitats personals per a funcionar independentment, gestionar l’esquizofrènia, i reduir l’angoixa. Per això és molt important la psicoeducació, per ensenyar: la importància de seguir la medicació i prevenir recaigudes i hospitalitzacions; a afrontar els desafiaments diaris de la malaltia com la dificultat per comunicar-se, la cura personal, el treball i les relacions amb els altres. També per ensenyar com expressar sentiments adequadament i habilitats socials. Així afavorim que socialitzi i que assisteixi a l’escola i al treball. Caldria treballar els símptomes que no desapareixen amb la medicació per controlar ensenyant a comprovar la realitat dels pensaments i percepcions, a “no escoltar” les veus i manejar els símptomes en general. Així evitem la gravetat dels símptomes i prevenim recaigudes. L’educació als familiars sobre la malaltia és molt important, per a facilitar la convivència i ajudar a entendre a la persona esquizofrènica i saber manejar les possibles situacions que poden donar-se, siguin conflictives o no. Això genera seguretat i sensació de control tant en la persona com en els familiars i persones properes. Els grups d’ajuda són bastant beneficiosos.