Fòbia Específica

Hi ha alguna situació específica, objecte o animal que li provoqui una por molt intens? Considera que és una por irracional? Ha patit alguna crisi d’angoixa o una elevada ansietat quan s’ha exposat a la seva por? Evita exposar-se a el que tem?


Breu descripció del trastorn

La fòbia específica es tracta d’una por intensa i persistent a objectes o situacions clarament definits (per exemple, por a les aranyes, oa les altures). L’exposició provoca una resposta gairebé immediata d’ansietat, pot arribar a ser una crisi d’angoixa situacional o més o menys relacionada amb una situació determinada.

Hi ha diversos tipus de fòbies específiques:

  1. Tipus animal: por a animals o insectes. Sol iniciar-se en la infància.
  2. Tipus ambiental: por a situacions relacionades amb la natura i els fenòmens atmosfèrics com tempestes, precipicis o aigua. Sol iniciar-se en la infància.
  3. Tipus sang-injeccions-mal: por a la visió de sang o ferides, oa rebre injeccions o altres intervencions mèdiques de caràcter invasiu.
  4. Tipus situacional: por a situacions específiques com transports públics, túnels, ponts, ascensors, avions, cotxes o recintes tancats. S’inicien més casos entre els 6 i 12 anys i als 30 anys.
  5. Altres tipus: por a un altre tipus d’estímuls, entre els quals s’inclouen les situacions que poden conduir a l’ennuegament, al vòmit, a patir una malaltia; fòbia als «espais» (és a dir, por de caure si no hi ha parets o altres mitjans de agafar), i la por que els nens tenen als sons alts o a les persones disfressades.

Símptomes destacats:

* Temor, d’enfrontar-se el que fa por.

* Símptomes físics o palpitacions: símptomes d’ansietat com sudoracions, ruboración, vista borrosa…

* Pensaments obsessiu.

* Ansietat anticipatòria en pensar que s’ha d’enfrontar a la situació, estímul o objecte a què es té por i es va generant molta tensió per pensar amb antelació com de malament ho passarà.

*Evitar les situacions, objectes a què es té por.


Proposta d’abordatge terapèutic

L’objectiu seria eliminar la por o almenys fer-ho suportable perquè no es realitzin conductes d’evitació per evitar aquesta por, perquè fan que es consolidi més i més i acaba controlant. Realitzar psicoeducació per explicar la relació que hi ha entre els nostres pensaments, emocions i conductes i com si alterem 1 podem modificar el resultat. Caldria fer entrenament en tècniques de relaxació i autocontrol per als moments en els que se sentin els símptomes ansiosos. Treballar l’exposició gradual al temut, imaginant o en directe i anar tolerant cada vegada més ansietat i por. I treballar els pensaments distorsionats que es tenen sobre aquesta por i el que ens provoca. Generar sentiments d’autoeficàcia i de control sobre la situació temuda.

Contacta con nosotros