Fòbia Social

Sents temor a les situacions que impliquen desconeguts o molta gent? ¿Temes poder fer el ridícul i que tots s’adonin?

Evites aquestes situacions sempre que pots? Et genera un malestar d’una intensitat elevada?


Breu descripció del trastorn

La fòbia social és una por irracional i durador a una o més situacions socials en les quals exposar-se a ser observat pels altres, per la qual cosa, s’experimenta el temor de fer alguna cosa o de comportar-se d’alguna manera que resulti humiliant o compromesa. Es poden donar crisis d’angoixa.

Hi ha dos tipus:

  1. Fòbia social generalitzada. La por apareix en qualsevol situació en la qual cal relacionar-se amb altres com: caminar per un carrer molt transitat, anar en tren o en bus …
  2. Fòbia social situacional. La por apareix en situacions concretes. Per exemple, en parlar en públic, en iniciar converses amb desconeguts o quan et dirigeixes a persones d’autoritat.

Símptomes destacats:

* Temor a totes les situacions, o socials o algunes específiques.

* Evitació d’activitats quotidianes per aquesta por.

* Símptomes físics de ansietat: sudoració, palpitacions, visió borrosa, ruboritzat…

* Pensaments distorsionats sobre que els altres pensen que fem el ridícul, que es fixen molt en nosaltres …

La fòbia social sol aparèixer a meitat de l’edat adulta, de vegades quan s’ha tingut timidesa o inhibició social en la infància. Pot aparèixer de manera brusca després de viure una experiència estressant o humiliant, o bé pot fer-ho de forma lenta i progressiva. Sovint persisteix durant tota la vida, sobretot per la creença que és una característica de la personalitat que no pot modificar-se, però de vegades desapareix totalment o parcialment durant l’edat adulta. La intensitat del trastorn i les seves conseqüències en l’activitat diària depenen principalment dels esdeveniments vitals estressants i de les exigències socials del lloc o la professió.


Proposta d’abordatge terapèutic

L’objectiu per tractar la fòbia social seria eliminar els efectes de les males experiències viscudes que han generat aquesta por, reduint les respostes d’ansietat davant les situacions socials problemàtiques o la seva anticipació mitjançant l’exposició, tècniques de control de l’ansietat (relaxació, resolució de problemes …) i reestructurar les idees distorsionades que s’han generat sobre la por i del que pensen els altres. També substituir el comportament cap a la por (evitació, limitació d’activitats) per un comportament saludable i adaptatiu, promovent l’adquisició i/o la utilització d’habilitats d’interacció social necessàries per a un funcionament adequat. Tot això es basa en la psicoeducació, explicar a la persona la relació que hi ha entre els nostres pensaments, emocions i conductes. Generar sentiments d’autoeficàcia i augmentar l’autoestima per sentir-se més segur a l’hora d’exposar-se a aquestes situacions. Treballar i desenvolupar habilitats socials per relacionar-se amb els altres d’una manera adequada i segura i poder afrontar així les complicacions que poden donar-se amb els altres.

Contacta con nosotros