Hipocondría

 

Pateix símptomes físics als que el seu metge no li troba explicació? ¿Segueix estant preocupat quan li diuen al metge que tot està normal? El preocupa que els símptomes que té es deguin a una malaltia greu? Porta 6 mesos patint aquests símptomes? Sent que la seva vida es veu afectada per aquest problema? Què no li creuen?

 

Breu descripció del trastorn

La hipocondria consisteix a tenir una preocupació excessiva i por a patir una malaltia greu o bé de tenir la certesa que la tens. Tot a partir de la interpretació pròpia d’alguna sensació corporal o un altre signe que aparegui en el cos (per exemple: una piga), es dóna un examen continu i preocupat, fins i tot obsessiu de les funcions bàsiques del cos, i es pensa en elles com una forma segura de tenir una malaltia. La preocupació no es va encara que el metge ens indiqui no hi ha res anormal en les proves realitzades. Aquesta preocupació i símptomes dura almenys 6 mesos i causa un deteriorament en la vida en general: familiar, social, d’oci…

Símptomes destacats:

  • Preocupació o por de patir una malaltia greu o estar convençut que ja es té. Això genera ansietat.
  • Preocupació sobre les funcions corporals: per exemple el batec cardíac, suor o moviments del tub digestiu o els urèters, a anormalitats físiques menors com petites ferides o tos, a sensacions físiques vagues i poc clares (per exemple: “cor cansat “o” venes doloroses “).

La hipocondria pot iniciar-se a qualsevol edat; no obstant això, el més freqüent és que comenci als 20-30 anys. Sol ser crònica, però va variant la intensitat. En ocasions és possible una recuperació total. Com a indicadors d’un bon pronòstic estan un inici agut, la presència d’algun trastorn o malaltia més llevat que es tracti trastorns de la personalitat, i que no hi hagi un guany secundària.

Cal descartar qualsevol malaltia mèdica, cal anar amb compte en el cas dels nens, on els símptomes com el dolor abdominal són freqüents però no s’ha de diagnosticar hipocondria llevat que tingui des de fa temps una preocupació excessiva per tenir una malaltia; i en el cas de la gent gran, on aquesta preocupació sol indicar un trastorn de l’estat d’ànim.

 

Proposta d’abordatge terapèutic

Per abordar la hipocondria cal centrar-se en donar informació sobre quina és la naturalesa dels símptomes i intentar desmuntar la certesa que es està malalt. Cal saber que és normal i adaptatiu preocupar-se per la salut, però també ho és el saber dir adequadament quina intensitat i freqüència tenen alguns símptomes. Caldria utilitzar estratègies per tractar fòbies en relació a la mort i les malalties. Prevenir conductes d’evitació i escapament, com la recerca d’informació sobre els símptomes ja que alleugen la tensió de patir perquè se’ls troba suposadament una explicació, caldria entendre la relació que hi ha entre els pensaments, emocions, conductes i els símptomes. També és molt adequat aprendre habilitats per poder manejar els símptomes i utilitzar estratègies per poder abordar els pensaments inadequats que porten a interpretar els símptomes físics com senyals de malaltia. Per a tot això caldria oferir una bona comprensió cap al dolor que pateix i escoltar de manera propera i atenta el problema.

Contacta con nosotros