Té dificultat per iniciar o mantenir el son? ¿Sent que s’aixeca cansat/a i el seu somni no és reparador almenys durant l’últim mes? ¿Aquesta situació de cansament i “no haver dormit bé” afecta al seu quefer diari, com el treball, la vida social o altres àrees de la seva vida?

Descripció del trastorn

S’ha considerat l’insomni com un símptoma d’un altre tipus de trastorns, però Harvey (2001) afirma que l’insomni es dóna més freqüentment en persones sense cap altre problema, per això el seu tractament com a element aïllat és important, fins i tot quan acompanya algun altre problema, la seva millora influeix de manera important en la solució dels trastorns a els que s’associa. Aquesta autora considera que també s’ha demostrat que la presència de l’insomni pot arribar a precipitar problemes diversos com la depressió, ansietat, etc.

Provoca mal estar i deteriorament físic i social. Els factors psicològics intervenen en el 80% dels casos. Pot ser transitori (durada de menys d’un mes) o crònic.

La prevalença anual aquesta entre el 30-40%, augmenta amb l’edat i afecta més a les dones.

Abordatge terapèutic

S’ha demostrat l’eficàcia del tractament cognitiu conductual, com a mètodes no farmacològics de tractament de l’insomni.

Conciliar el son és un procés passiu de manera que no es pot un esforçar-hi, qualsevol esforç que faci per dormir és un inhibidor el procés automàtic que genera el son (Espie, 2002).

L’objectiu del tractament és restablir les condicions que originen el somni de forma automàtica i després aconseguir que s’estableixi l’automatisme. Per a això cal aconseguir unes condicions fisiològiques adequades, mantenir un ambient propici per al somni i aconseguir una desactivació física i cognitiva.

S’ha d’acudir al condicionament clàssic de manera que els mecanismes anteriors es facin de forma automàtica i sense cap esforç. Es tracta de controlar els estímuls de manera que, per exemple, ficar-se al llit desencadeni per si mateix el somni.

La higiene del son ajuda a restablir les condicions fisiològiques adequades:

1. Fer exercici moderat de manera continuada, però no fer exercici intens just abans d’anar-se’n al llit.
2. Controlar les variables fisiològiques abans d’anar-se’n al llit: no anar al llit amb gana, set, ganes d’orinar, etc.
3. Portar una dieta adequada i no menjar massa abans d’anar-se’n al llit.
4. Evitar la ingesta de cafè, te, coles, nicotina o qualsevol estimulant del sistema nerviós central durant tot el dia, però sobretot en hores properes al somni.
5. L’alcohol inicialment augmenta la somnolència i pot propiciar dormir 4 o 5 hores, però augmenta la probabilitat de despertar-se en la segona meitat de la nit.

El mètode de relaxació de Jacobson i la respiració són beneficiosos, ja que el somni s’associa a una respiració profunda, abdominal i regular i pot portar a una desactivació fisiològica (Wilhelm et al. 2001).

Per aconseguir la desactivació cognitiva, s’han utilitzat les següents tècniques: 1) La intenció paradoxal, donant la instrucció de seguir tots els pensaments sense establir cap lluita per evitar-los, els exercicis d’acceptació són de gran ajuda; 2) l’observació del pensament, es tracta d’adonar-se del que s’està pensant i deixar-lo anar; 3) la imaginació dirigida; 4) la interrupció de l’estada al llit quan no es dorm també serveix per a aquesta fi, encara que la seva missió principal és associar el llit al somni.