Té la necessitat persistent de participar en jocs d’atzar? Aquesta necessitat comporta arriscar diners? Quan arrisca és perquè busca l’acció més que els diners? Ha intentat repetidament esforçar per controlar, disminuir o aturar el seu comportament? ¿Se sent inquiet o irritable en el moment que decideix deixar de jugar? Quan juga, és per escapar dels seus problemes o per alliberar-se de sentiments indesitjables? ¿Aquesta activitat està afectant la vida personal, familiar o professional? Amb la finalitat d’ocultar la seva implicació en el joc, sol mentir al seu entorn? Quan es queda sense diners solen aparèixer comportaments antisocials com abús de confiança, robatori, frau o falsificació?

Descripció del trastorn

La ludopatia o joc patològic se situa en l’apartat de trastorns del control d’impulsos i és considerat un problema psicològic que afecta diversos aspectes de la vida (personal, familiar, laboral, social i econòmica). Està afectada la seva capacitat per poder autocontrolar-se i li és difícil dir “no” sent incapaç d’ajornar l’impuls o desig per jugar. Com a conseqüència d’això, es fan malbé seriosament les seves relacions familiars, laborals, personals i de qualsevol altre tipus.

Sovint un familiar o les persones més properes van detectant els canvis en el seu estat d’ànim (irritabilitat, mal humor, poca tolerància, preocupació intensa, ansietat, insomni, etc.)

Els ludòpates travessen per diferents fases de canvi abans d’assumir l’existència del problema: precontemplació (el jugador no creu que tingui un problema i rebutj suggeriments); contemplació (comença a tenir problemes derivats del joc); preparació per a l’acció (problemes seriosos i comença a deixar de jugar); acció (busca ajuda); manteniment o recaiguda o finalització (ha deixat el joc definitivament o entra en un període de recuperacions i recaigudes). En cada fase se suposa que hi ha una diferent actitud per part del jugador respecte al seu problema.

A Espanya, entre el 2-3% de la població adulta entraria dins d’aquesta categoria de persona jugadora patològica, fonamentalment a les màquines escurabutxaques.

Abordatge terapèutic

Durant el procés de canvi i de tractament són freqüents els abandonaments, les recaigudes o la frustració del familiar en no veure avenços. No obstant això, les intervencions aniran dirigides a potenciar habilitats i capacitats pròpies que es van veure afectades pel joc, s’oferiran indicacions, tasques, estratègies a realitzar, és a dir, proporcionar un paper actiu i de compromís de la persona el qual garantirà un percentatge molt alt d’efectivitat d’un programa.

El tractament gira al voltant de les següents tècniques:

• Desensibilització imaginada: en aquesta tècnica el jugador ha de descriure diverses situacions de joc o imaginar-, però sense arribar a consumarlas. Després se li ensenya a relaxar-se i en aquest estat s’imagina les diferents escenes. Aquesta tècnica dóna suport a la teoria que la conducta de joc està mantinguda per l’ansietat suscitada per l’anticipació cognitiva d’una conducta de joc.
• Exposició en viu amb prevenció de la resposta i control d’estímuls: s’ha trobat molt efectiva l’exposició a la situació problema en viu, entrenant al fet que, a la vegada, es previngui de dur a terme la conducta de jugar. Aquesta tècnica s’ha concebut juntament amb una altra, la de control d’estímuls. En aquesta el subjecte és entrenat perquè no emeti la conducta en aquelles situacions estimulants en que la porta a terme o que no porti a terme la conducta preludi al problema.
• Teràpia cognitiva: orientada a canviar les creences i pensaments inadequats.
• Programes multi-component: aquests programes utilitzen tècniques que abasten els tres nivells de resposta: motor, cognitiu i psicofisiològic. Tenen en compte intervenir en els problemes col·laterals (alcohol, depressió, ansietat, problemes maritals, organització dels diners, etc.). S’han dut a terme en règim extern i intern (hospitals especialitzats en el tractament del joc patològic) us.
• Teràpia de grup: pot utilitzar sola o combinada amb teràpia individual. S’ha suggerit que es faci separadament per als jugadors i les seves famílies (especialment per a la seva parella).