Mutisme Selectiu

Té dificultat per utilitzar el llenguatge en ambients en els quals no se sent còmode el nen? Les dificultats de llenguatge l’afecten en el rendiment escolar? A casa amb la família parla amb normalitat? En ocasions es comunica amb gestos? És tímid? Li costa relacionar-se? En determinades situacions evita el contacte ocular amb altres persones? En l’esbarjo juga només? Ha estat més d’1 mes sense parlar en contextos que li resulten desfavorables? Aquestes situacions que no li agraden solen generar ansietat? ¿Entén les ordres que se li donen?

Descripció del trastorn

Aquest trastorn es caracteritza per la dificultat que presenten alguns nens per parlar en determinades situacions socials amb persones poc conegudes mostrant reservats, evitant el contacte ocular i sense comunicar-se verbalment, encara que hi ha casos de nens que es comuniquen mitjançant gestos o vocalitzacions monosil·làbiques. No obstant això en ambients coneguts utilitzen el llenguatge amb una fluïdesa normal i sense alteracions. Aquesta situació afecta el rendiment escolar, a les relacions socials i sol generar ansietat en el nen. Per a poder ser diagnosticat ha de donar-se durant com a mínim 1 mes. Generalment s’inicia en els primers anys de vida i es manifesta de forma clara durant l’etapa d’educació infantil. La majoria de nens que pateixen mutisme selectiu presenten a més alguns trets de personalitat comuns com timidesa, alt grau de dependència, perfeccionisme i retraïment social. Aquest trastorn és estrany que es curi per si sol i si no rep tractament té un mal pronòstic ja que pot allargar-se diversos anys o derivar en una fòbia social.

S’ha de diferenciar dels trastorns de la comunicació, del desconeixement d’un nou idioma en casos de canvi de residència, del trastorn generalitzat del desenvolupament, de l’esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic i del retard mental greu.

Abordatge terapèutic

Cal iniciar el tractament del trastorn amb una bona avaluació del mateix, amb l’objectiu de conèixer l’infant, les seves característiques, el desenvolupament a l’escola, a la seva família i les diferents variables que poden influir i/o mantenir el problema. El tractament intenta modificar 3 aspectes que generalment estan alterats en nens amb mutisme selectiu. En primer lloc s’intenta disminuir l’ansietat davant situacions socials desconegudes a partir, per exemple, de tècniques de relaxació. En segon lloc s’ha de potenciar en el nen que mantingui diàlegs amb persones alienes al nucli familiar, per això se li pot exposar, de forma gradual, a les situacions amb les que no vol enfrontar-se (des de les que produeixen un grau zero d’ansietat fins les que produeixen el màxim nivell d’ansietat). Finalment cal extingir la conducta de comunicació no verbal que és la que fan servir habitualment els nens amb mutisme selectiu, el que es pot fer a base de reforç positiu quan no es comuniqui amb gestos. Finalment també afegir que de vegades és convenient emprar la teràpia cognitiva per reduir pensaments negatius o irracionals que dificulten el treball amb el nen.