Narcolèpsia

Té atacs de son reparador irresistibles que li apareixen diàriament durant un mínim de 3 mesos? ¿Té episodis breus i sobtats de pèrdua del to muscular que fa que no pugui mantenir-se drets i caigui? Li passa això si ha tingut una emoció intensa? ¿Aquests atacs de son li succeeixen en qualsevol moment del dia i no pot controlar?

Descripció del trastorn

La narcolèpsia és un trastorn crònic del son que afecta el sistema nerviós central. Es caracteritza per atacs de son sobtat, episodis incontrolables de son en qualsevol lloc o en qualsevol moment especialment durant el dia. Poden produir diversos atacs en un mateix dia, la somnolència pot persistir durant llargs períodes de temps, més de 3 mesos. El somni en les hores nocturnes pot ser fragmentat i despertar-se amb freqüència. Els atacs de son poden durar des de pocs minuts a més d’una hora. La persona se sent descansada només durant un període breu de temps. Els atacs poden aparèixer mentre condueix, parla o treballa. Comença a l’adolescència o al principi de l’edat adulta i continua tota la vida, afectant tots dos sexes.

Intrusions recurrents de la fase REM (que es caracteritza per relaxació total a nivell muscular i una activitat del sistema nerviós central com si estigués despert) amb els símptomes següents:

• Crisi de son diürn, somnolència i letargia durant el dia, amb presència de diversos episodis de son sobtat i intens.
• Cataplexia o pèrdua sobtada del control dels músculs, que pot variar des d’una lleugera debilitat fins al col·lapse total. El 80% dels narcolèptics quan estan desperts i s’emocionen, entren en un estat cataplèxic.
• Paràlisi de la son, incapacitat per parlar o moure durant aproximadament un minut al quedar-se adormit o en despertar.
• Al·lucinacions hipnagògiques, la persona experimenta imatges i sons molt reals que solen produir terror en quedar-se adormit. En altres ocasions, en els moments precedents al somni, aquestes persones senten que alguna cosa o algú els acompanyen i els observa, tot i que saben que no és possible.
• Al·lucinacions hipnopòmpiques, en despertar (en aquest moment en el qual estem entre el somni i la vigília) la persona pot experimentar al·lucinacions molt reals que confon amb la realitat.

Abordatge terapèutic

El curs de la narcolèpsia tendeix a ser crònic encara que hi ha alguns tractaments mitjanament eficaços. Generalment es combinen els fàrmacs (estimulants del sistema nerviós central per mantenir-se desperts durant el dia i antidepressius tricíclics per controlar la cataplexia), el canvi en l’estil de vida (alimentació sana i exercici físic) i la teràpia cognitiu-conductual (el més característic és l’ús de dos o tres migdiades curtes d’aproximadament 30 minuts per eliminar la somnolència).

La teràpia cognitiu conductual combina la teràpia cognitiva, que estudia els pensaments, actituds i creences (anomenats en conjunt ‘processos cognitius’) no desitjats, i la teràpia conductual, que se centra en la conducta en resposta a aquests pensaments.

Realment la narcolèpsia és un trastorn del qual es coneix molt poc, fins al moment es combaten els seus símptomes però com que no es coneix la causa dels tractaments no poden anar a l’origen del problema.

L’objectiu del tractament en la narcolèpsia és que el pacient romangui el més despert possible durant el dia i disminuir els episodis recurrents de cataplexia utilitzant la mínima quantitat de medicaments possible. El tractament és individualitzat, depèn de la gravetat dels símptomes i de les característiques del pacient, d’altra banda, intenta controlar els símptomes que condicionen la vida familiar, social, laboral o escolar del pacient.