Psicosis


Té al·lucinacions o deliris d’algun tipus? ¿Sent que viu en una realitat diferent de la que viu la resta? Ha tingut pèrdua de memòria? Ha sofert canvis molt bruscos en la manera de comportar-se? Té problemes per relacionar-se amb els altres? Ha perdut l’interès per coses? Amb quina freqüència té aquests símptomes? Quant de temps fa temps que els pateix?


Breu descripció del trastorn

A la psicosi hi ha contacte amb una realitat diferent de la quotidiana. En aquesta realitat es poden presentar al·lucinacions o deliris i poden tenir canvis en la seva personalitat i tenir pensament desorganitzat. Aquests símptomes poden estar acompanyats per un comportament inusual o estrany, així com per dificultat per interactuar socialment i incapacitat per dur a terme activitats de la vida diària.

Els trastorns en els quals la psicosi està com la característica essencial són:

Esquizofrènia: paranoide, desorganitzada, catatònica, indiferenciada, residual.

  • Trastorn esquizofreniforme.
  • Trastorn esquizoafectiu.
  • Trastorn delirant.
  • Trastorn psicòtic breu.
  • Trastorn psicòtic compartit.
  • Trastorn psicòtic causa de malaltia mèdica.
  • Trastorn psicòtic induït per substàncies.
  • Trastorn psicòtic no especificat.

Símptomes destacats:

  • Canvis bruscos i profunds de la conducta.
  • Tancar-se en un mateix, sense parlar amb ningú, sense tenir interès pel que passa al voltant.
  • Creure sense motius que la gent li observa, parla d’ell o trama alguna cosa contra ell.
  • Parlar a soles creient tenir algú més, sentir veus, tenir visions sense que hi hagi cap soroll o alguna cosa.
  • Tenir períodes de confusió mental o pèrdua de la memòria.
  • Experimentar sentiments de culpabilitat, fracàs, depressió.
  • Dificultat per expressar emocions i sentiments o fins i tot falta dels mateixos.


Proposta d’abordatge terapèutic

El tractament de la psicosi depèn sobretot de saber al trastorn en el qual es troba, però la medicació sol ser imprescindible per tractar els símptomes i alleujar el malestar que generen. Un altre objectiu fonamental seria delimitar els límits de la realitat del pacient i els límits de la realitat normal. Caldria treballar també en la psicoeducació sobre la influència que tenen els pensaments, amb les emocions i les conductes i com es poden modificar. També per entendre la malaltia, afrontar les activitats de la vida diària, educar sobre els símptomes i com actuar amb ells. Treballar amb els pensaments distorsionats que es tenen sobre la realitat i intentar rebutjar les al·lucinacions o no dedicar tota la nostra atenció. La teràpia amb les famílies, sobre com abordar el problema també és molt beneficiosa per al tractament, perquè sàpiguen com actuar i augmentar així la seguretat i la sensació de control.

Contacta con nosotros

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies