Li han comentat que s’aixeca del llit i camina per les habitacions en ple somni? ¿En aquests episodis té la mirada fixa i perduda? ¿No reacciona als intents dels altres per ser despertat? Només pot ser despertat amb grans esforços dels altres? ¿Un cop despert no recorda res del que va passar? A pocs minuts de ser despertat recobra el seu estat normal, com si res hagués passat?

Descripció del trastorn

El somnambulisme són episodis repetits que impliquen l’acte de aixecar-se del llit i caminar per les habitacions en ple somni.

Tenen lloc generalment durant el primer terç del son profund.

El subjecte manté la mirada fixa i perduda, no reacciona als intents dels altres per dialogar, només pot ser despertat a base de grans esforços i en despertar no recorda res del que va passar. Al cap de pocs minuts de despertar l’episodi recobra totes les seves facultats i mostra un comportament adequat i normal.

El somnambulisme es presenta més freqüentment en nens, però en adults s’ha associat a la Síndrome d’Apnea del son. Aquest ocorre durant les fases profundes del son i hi ha un fort component hereditari. En general es presenta en episodis aïllats i no és perillós despertar.

El somnambulisme tendeix a ser més freqüent en homes.

Les majors conseqüències del somnambulisme consisteixen en els cops i traumes que pot patir la persona mentre està en aquest estat.

Abordatge terapèutic

El primer a tenir en compte en el tractament d’un somnàmbul, és que en no estar la persona conscient del que li passa durant el període del son en que té els episodis de somnambulisme, no se’l pot tractar en aquest moment. A vegades, amb una simple indicació com “Vés a dormir” és suficient per fer que torni a dormir al seu llit.

Respecte a l’ús de medicaments, no hi ha cap tractament específicament indicat per al somnambulisme, però quan es presenta juntament amb altres patologies que ho requereixin es pot administrar algun tranquil·litzant que ajudi al pacient a dormir.

El tractament psicològic en nens, adolescents i adults està encaminat a aplicar tècniques de tall cognitiu conductual, que ajudin a mitigar l’estrès previ a dormir i amb això reduir la possibilitat de que es produeixin nous episodis, com són: tècniques de control de l’estrès, que incloguin exercicis de relaxació aplicables quan s’està ficat al llit, així com exercicis de visualització d’imatges positives.

Dialogar quan el nen torna de classe o durant el sopar, de manera que pugui expressar no només els seus experiències del dia sinó també les seves preocupacions. Mantenir un horari regular per anar-se’n al llit, el que l’ajudarà a conciliar millor el son. En molts casos l’simplement millorar la higiene del son pot eliminar el problema. Deixar un llum encès o la porta de la cambra entreoberta, si això li dóna més confiança al nen, de manera que pugui dormir tranquil.