Necessita assegurar-se tenir tabac sempre a sobre? Fuma més en funció de com se sent, especialment si està de mal humor o trist? Necessita fumar per calmar? Si es queda sense tabac i les botigues ja estan tancades li causa malestar? Ha intentat deixar de fumar i no ho aconsegueix?

Breu descripció del trastorn

La dependència i l’abstinència de nicotina es pot donar amb el consum de qualsevol modalitat de tabac, ja siguin cigarretes, xiclets, pols, pipa i purs, o amb pegats i xiclets de nicotina. La capacitat relativa d’aquests productes per provocar dependència o induir abstinència està en funció de la rapidesa de la via d’administració (fumada, oral o mitjançant la pell) i de la quantitat de nicotina que té el producte consumit.

Símptomes destacats:

• Símptomes de dependència: necessitat de consum que no es pot evitar, tolerància a la nicotina (es va fumant cada vegada més), es va al consum de nicotina quan es tenen problemes o s’està estressat, nerviós o trist, principalment. S’acaba dirigint una atenció central al tabac: veure si es pot fumar al lloc on vas, haver d’estar fora d’un bar per fumar, interrompre activitats per fumar…
• Símptomes d’abstinència: estat d’ànim depressiu, problemes de son, irritabilitat, frustració o ira, ansietat, dificultats de concentració, inquietud, disminució de la freqüència cardíaca, augment de la gana o del pes.

– Es comença a fumar normalment durant la joventut. La rapidesa del desenvolupament de la dependència no està clara. Quan se segueix fumant després dels 20 anys, un 95% arriba a ser fumador habitual i diari. Entre els que deixen el tabac amb èxit, menys del 25% ho aconsegueix al primer intent. Majorment es fracassen 3 o 4 intents abans d’aconseguir deixar de fumar. Els símptomes d’abstinència poden començar a les poques hores de deixar de fumar; el punt màxim es dóna entre el primer i quart dia i duren els símptomes unes 3-4 setmanes. Els símptomes depressius que apareixen en deixar de fumar poden ser responsables de les recaigudes. L’augment de la gana i del pes persisteix durant 6 mesos com a mínim. Als 6 mesos d’haver deixat de fumar, el 50% afirma haver tingut desitjos de fumar una cigarreta en les últimes 24 hores.

Proposta d’abordatge terapèutic

L’objectiu principal per deixar de fumar seria eliminar l’hàbit de fumar. Per això és important realitzar psicoeducació explicant la relació que existeix entre els pensaments, emocions i conductes, com s’influeixen i com podem canviar-lo. Per aconseguir modificar aquesta influència és necessari conèixer la freqüència amb la que es fuma, les situacions en les que més es fuma, les hores del dia, quan, amb qui… Conèixer les pròpies emocions i saber manejar-les també és important, ja, que el fumar en molts casos està fortament vinculat amb l’estat d’ànim o la necessitat de relaxar-se. Treballar en fomentar maneres de relaxar-se i de passar el temps lliure noves, que no vagin acompanyades per una cigarreta. Entrenar en tècniques de relaxació per poder disminuir l’ansietat i l’estrès i no intentar solucionar-ho amb una cigarreta. Desenvolupar habilitats socials per al maneig de situacions conflictives o de desig per ajudar a tenir un afrontament correcte. És important també saber què es considera ser fumador, en què consisteix la dependència física i psicològica, quant duren, quins riscos hi ha, complicacions… Conèixer els mites i veritats sobre el tabac, i investigar i identificar les raons per les quals es fuma. Caldria treballar també factors de risc i de protecció, i prevenció de recaigudes. Per augmentar la sensació de control sobre la superació del problema i no generar falses il·lusions ni expectatives. Tot això alimentant la pròpia motivació per deixar de fumar i decidint lliurement si es vol deixar de fumar.