Terrors Nocturns

Es desperta durant la nit amb un crit d’angoixa? ¿Es desperta amb por i amb sudoració, taquicàrdia i taquipnea? És difícil tranquil·litzar? ¿Pot descriure detalladament el record del que va passar durant la nit? Aquests episodis li provoquen malestar? ¿Provoquen deteriorament en les seves relacions socials, laborals o d’altres àrees importants de la seva activitat?

Descripció del trastorn

Els terrors nocturns són episodis en què la persona es desperta de forma brusca, passa sovint i es donen generalment en l’etapa del son profund durant les primeres hores de la nit. La persona es desperta amb un crit d’angoixa. Durant l’episodi apareix por, taquicàrdia, sudoració i amb la respiració alterada. El subjecte mostra una relativa manca de resposta als esforços dels altres per tranquil·litzar-lo. Hi amnèsia de l’episodi i no descriu cap record del que ha passat.

La immensa majoria de les vegades es dóna en nens sans aconseguint la seva major freqüència als 11 anys, no ha de preocupar, ja que desapareix a mesura que el nen creix al voltant dels 12- 15 anys. No obstant això, quan aquests apareixen en l’edat adulta és més preocupant. El fet de patir terrors nocturns en edat adulta, pot estar relacionat amb problemes emocionals com l’ansietat, depressió o altres problemes de personalitat.

En nens es dóna amb més freqüència i no s’associa amb altres trastorns mentals o psicopatològics a diferència del que es sol observar amb població adulta. La tensió emocional i la fatiga semblen incrementar l’aparició d’aquests episodis. Fets traumàtics recents (hospitalitzacions, separació, mort ésser estimat, etc.) són factors de risc que poden desencadenar i mantenir els episodis.

S’ha de diferenciar d’altres trastorns: episodis ocasionals (freqüència, intensitat i malestar); Malsons; Somnambulisme (activitat motora estructurada, no vegetativa, aquí és lleu i no hi ha por, solen aparèixer simultàniament); Al·lucinacions hipnagògiques (a l’adormir-se, deixen records vívids); Trastorn d’angoixa (despertar ràpid, complet i sense confusió, amnèsia o activitat motora, similars a les diürnes).

Abordatge terapèutic

Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen necessitar tractament farmacològic, excepte en alguns casos, en els quals són útils les benzodiazepines.

Tant per a nens com per a adults es recomana mantenir una correcta higiene del son, és a dir, entrar en un període de no activitat de com a mínim 20 minuts, que faciliti la relaxació i permeti conciliar el son. En els nens s’ha d’evitar el cansament excessiu, que sembla estar bastant relacionat amb l’aparició dels terrors nocturns.

Per als adults: cal evitar el consum de substàncies estimulants com l’alcohol, el tabac o el cafè, i no anar a dormir just després de sopar. S’ha demostrat que l’exercici físic, el ioga i la meditació disminueixen els nivells d’estrès i permeten descansar millor durant la nit.

L’abordatge psicoterapèutic dels terrors s’ha plantejat, fonamentalment, des de l’enfocament d’intervencions de teràpia conductual i teràpia cognitiu conductual, si bé és compatible amb altres teràpies alternatives destacant l’EMDR (Desensibilització i Reprocessament pels Moviments Oculars) i la hipnosi.

Per als nens les tècniques apropiades són aquelles que ensenyin el nen a afrontar els somnis que li provoquen ansietat, com a tècniques de relaxació i fer que el somni perdi el seu caràcter amenaçador. Una altra tècnica molt efectiva, a curt termini, és el Despertar Controlat, consisteix en despertar el nen abans de l’hora en què habitualment apareixen els episodis, durant un període de 7 nits consecutives, es desperta al nen 15 minuts abans d’arribar a la franja horària on es desencadenen els terrors nocturns, es manté fora del llit uns 5 minuts i novament torna al llit per dormir.