Trastorn Adaptatiu
¿Se sent nerviós, preocupat o inquiet per algun esdeveniment estressant des de fa més de tres mesos? Se sent amb una combinació d’ansietat i depressió? ¿A causa d’un esdeveniment estressant se sent malament físicament? ¿S’ha aïllat socialment o per contra exterioritza el seu malestar amb conductes antisocials?
Descripció del trastorn
Consisteix en la presència de símptomes davant de situacions d’estrès que van més enllà del que l’individu pot manejar amb els seus recursos habituals i que afecten el funcionament global de la persona, provocant un deteriorament significatiu de l’activitat social, professional o acadèmica de la persona. Es presenten a qualsevol edat, i són molt freqüents en la població general.
Els trastorns adaptatius es manifesten amb gran varietat de símptomes: estat de l’ànim (desesperança, tristesa, labilitat emocional, preocupació excessiva, ansietat); conducta (reacció contra les regles imposades, agressivitat); aïllament social (inhibició, timidesa excessiva); símptomes físics (insomni, agitació, palpitacions, mals de cap).
Els símptomes poden persistir per un període prolongat de temps, més de 6 mesos, si apareixen en resposta a: un estrès crònic (com una malaltia mèdica incapacitant i crònica); o un estrès amb repercussions importants (dificultats econòmiques i emocionals a partir d’un divorci). El estressant pot ser un esdeveniment simple (finalització d’una relació sentimental) o deure a factors múltiples (dificultats importants en els negocis i problemes conjugals).
Els estressants són de vegades puntuals (associats a crisi estacionals en els negocis) o continus (viure en un barri de criminalitat elevada). El estressant pot afectar una persona, a una família, a un grup o comunitat (catàstrofe natural). També hi ha estressants dependents d’esdeveniments específics del desenvolupament (anar a l’escola, abandonar el domicili familiar, casar-se, ser pare, fracassar en els objectius professionals, jubilar-se).
Depenent de les manifestacions predominants es recorre als subtipus assenyalats en el DSM IV. Per la durada dels símptomes pot ser agut o crònic.
Abordatge terapèutic
La psicoteràpia cognitiva és el tractament d’elecció. El principal objectiu és recuperar el nivell de funcionament que la persona tenia abans d’iniciar-se el trastorn adaptatiu. L’objectiu és “adaptar-se” a la nova situació de vida o bé “suprimir” el factor d’estrès. L’objectiu més important és proporcionar un context segur i atemporal, on la persona pugui afrontar la situació adversa i aprendre a manejar i regular les emocions negatives associades amb ella. Es pretén no només que la persona aconsegueixi superar l’esdeveniment estressant i les conseqüències que aquest ha tingut en la teva vida, sinó també que pugui aprendre del que ha passat, de manera que surti enfortida d’aquesta situació.
La Tècnica de resolució de problemes i presa de decisions s’utilitza per possibilitar la reducció o l’eliminació del estressant. Les tècniques psicoeducatives, tècniques de solució de problemes i la reestructuració cognitiva, aporten mesures que faciliten l’adaptació, referint-se especialment a aquells estressors que no poden ser eliminats (per exemple, quan una persona es troba cuidant d’un parent malalt), indicant les mesures que ajudin a re contextualitzar la situació. Les tècniques de relaxació, facilitació de la verbalització de les pors i emocions i exploració del significat que el factor d’estrès té per a la persona, totes elles són apropiades per canviar la resposta al factor d’estrès mitjançant la reducció dels símptomes i el canvi del comportament.