Trastorn d’Ansietat per Separació
¿Mostra un nivell d’ansietat excessiu davant la idea de separar-se de les persones que vol o de la pròpia llar? Sent malestar en anticipar una separació? Té por exagerada a perdre a les persones que vol? I que pateixin algun dany? Sent una preocupació excessiva davant la probabilitat que es doni un segrest en la família? No vol anar a l’escola per així evitar separar-se de la família? Té por de quedar-se només a casa? Li costa anar a dormir si no té algun membre de la família a prop? Sovint té malsons amb la temàtica de separació? Anticipa alguna separació amb vòmits, mals de cap o abdominals?
Descripció del trastorn
Aquest trastorn d’ansietat es caracteritza perquè el nen manifesta una ansietat excessiva i inadequada per al seu nivell de desenvolupament i es relaciona amb la separació de les persones a les quals està afectivament lligat. Generalment comporta malestar i/o deteriorament de la vida social, acadèmica i d’altres àrees importants del funcionament del nen. L’ansietat pot mostrar-se de diferents formes, entre d’altres: rebuig a dormir sol, malsons repetides que tenen a veure amb la separació, preocupació excessiva davant la separació de la llar o de la família i / o anticipar, por davant la idea d’estar sol en casa o d’anar a l’escola i separar-se de la família. A més aquests símptomes han de donar-se durant almenys 4 setmanes i iniciar-se abans dels 18 anys. Aquest trastorn genera una preocupació generalitzada a que un mateix o les persones més properes pateixin accidents o malalties i puguin morir.
S’ha de diferenciar de trastorns generalitzats del desenvolupament, esquizofrènia o altres trastorns psicòtics, d’altres trastorns d’ansietat, del trastorn disocial i de l’ansietat per separació pròpia del desenvolupament.
Abordatge terapèutic
En primer lloc cal una bona avaluació per conèixer les característiques personals de l’infant, la gravetat dels símptomes i alhora conèixer les intencions i expectatives de la família. Han de rebre tota la informació per conèixer i entendre de la millor manera possible els comportaments de l’infant. És útil una teràpia cognitiu-conductual perquè el nen aprengui habilitats per manejar l’ansietat, aprengui a controlar les situacions que la produeixen i comenci a utilitzar les autoinstruccions. A nivell conductual pot funcionar una exposició a la situació de separació real, pautada pel psicòleg i duta a terme pels pares, reforçar positivament aquells comportaments adequats en el procés de separació i deixar de prestar atenció a les queixes del nen. En definitiva el que es pretén aconseguir és reduir la gravetat del trastorn i que millori la qualitat de vida del nen i de la seva família.