Trastorn d’ansietat

¿Experimenta amb freqüència sensacions desagradables com palpitacions, sudoració, sensació de falta d’alè, marejos, malestar abdominal, etc.? Té moltes preocupacions sobre el seu futur que li impedeixen relaxar-se o fins i tot dormir? ¿Sent por, por, pànic o tensió davant de situacions de la vida quotidiana? Té la sensació de no poder controlar els seus anticipacions negatives respecte a un esdeveniment? ¿Davant d’algunes situacions li entren ganes d’escapar per evitar el malestar que li comportarien? Creu que el seu malestar li impedeix actuar com li agradaria en segons quines situacions i que fins i tot aquest malestar de vegades arriba a “controlar” la seva vida? Està excessivament atent a tot el que passa al seu voltant o al que li passa a vostè mateix?

Amb quina freqüència té aquests símptomes? Des de quan? Li generen una intensitat elevada de malestar?

Breu descripció del trastorn

L’ansietat podria definir-se com la resposta emocional (sentiment d’inquietud i malestar o símptomes de tensió) que acompanya l’anticipació que un fa d’un possible perill o desgràcia futurs. Aquesta pot manifestar-se de forma més o menys intensa i davant diversos tipus de situacions. També pot trobar-se sola o acompanyada d’altres problemes com, per exemple, problemes d’estat d’ànim.

L’ansietat engloba diversos tipus de resposta o símptomes en el nostre cos. A vegades pot predominar més un tipus que un altre segons la persona:

• A nivell cognitiu, l’ansietat es pot reflectir de diverses maneres com: estar extremadament vigilant al que passa, tenir sensació que l’entorn sembla diferent o irreal; tenir dificultats per pensar o concentrar-se, així com incapacitat per controlar els pensaments; i tenir el que anomenem “errors cognitius”, entre els quals es troben sobreestimar la probabilitat que succeeixi allò que temem, menysprear les pròpies capacitats per afrontar la situació o menys valorar l’ajut que els altres poden oferir-nos.
• A nivell de sistema autònom, ansietat pot manifestar-se amb símptomes com taquicàrdia, palpitacions, marejos, sensació de desmai, ruboritzar, pal·lidesa, sudoració, calfreds, boca seca, nàusees, malestar abdominal, major freqüència d’orinar, etc.
• A nivell de sistema motor la persona amb ansietat pot, d’una banda, evitar o escapar de situacions que tem (com, per exemple, evitar fer una exposició oral o agafar un avió); d’altra banda pot tenir dificultats a l’hora d’afrontar la situació com, pàg. ex., tartamudejar, tremolar-li la veu, dificultats per empassar, etc.); i, finalment, pot fer ús de conductes per sentir-se més segur a enfrontar-se a la situació que té por (com, per exemple, portar a sobre medicació que ajudi a relaxar-se).
• A nivell emocional la persona pot sentir por, tensió, inquietud, pànic, terror, etc.

Depèn de a quin tipus de situacions estiguin més lligats aquests símptomes o de la intensitat d’aquests, parlarem d’un tipus de trastorn d’ansietat o un altre. Entre aquests es troben: el trastorn de pànic (amb o sense agorafòbia), el trastorn d’ansietat generalitzada, les fòbies (podent ser a nivell social o nivell específic, com p. Ex. La fòbia a volar), el trastorn per estrès post – traumàtic, etc.

Proposta d’abordatge terapèutic

En termes generals, els objectius de la intervenció psicològica per als trastorns d’ansietat serien:

• Educació sobre els sistemes implicats en l’ansietat i sobre com aquesta s’ha instaurat en la nostra vida.
• Reconeixement de senyals que ens indiquen que els símptomes d’ansietat estan començant.
• Aprenentatge de tècniques de relaxació que ajudin a gestionar els símptomes desagradables i afavoreixin la sensació que un és capaç d’afrontar la situació.
• Detectar quins factors estan mantenint l’ansietat com a resposta davant les situacions i abordar-los. Per exemple, poder detectar pensaments inadequats que estan afavorint el manteniment de l’ansietat i modificar-los o detectar conductes que es realitzen amb la intenció de disminuir l’ansietat però que només estan ajudant a que aquesta romangui (com evitar situacions).

Afrontar gradualment les sensacions o situacions que provoquen malestar o por per anar guanyant cada vegada més en capacitat d’autogestió.