Trastorn d’Asperger
No manté el contacte ocular? Té dificultat per a realitzar expressions facials amb normalitat? Li costa mostrar les seves emocions? Li costa entendre els sentiments de les persones del seu entorn? Es relaciona amb normalitat amb els companys? Acostuma a jugar sol? Comparteix interessos amb nens de la seva edat? Es obsessiona fàcilment davant circumstàncies concretes? S’adapta als canvis amb dificultat? ¿Mostra predilecció per algun tema en concret? I per algun objecte? Té rutines establertes? Li costa sortir d’aquestes rutines? Presenta alteració del llenguatge tenint en compte la seva edat? ¿Presenta problemes per entendre les bromes que se li puguin fer? Mostra dificultats de coordinació en caminar? Mostra dificultat per agafar el llapis?
Descripció del trastorn
És un dels trastorns generalitzats del desenvolupament. Es caracteritza perquè el nen presenta un deteriorament en les habilitats socials que es manifesta amb l’alteració de conductes no verbals com no mantenir contacte ocular o una feble expressió facial i corporal. També s’acompanya de patrons de comportaments repetitius i estereotipats, s’han de veure embolicats en rutines inflexibles i els costa adaptar-se als canvis. Davant d’aquests es mostren preocupats i reaccionen de manera obsessiva perquè no saben el que els vindrà. Aquest trastorn no va acompanyat de problemes en el llenguatge, posseeixen una intel·ligència mitjana o mitjana-alta i tenen una gran capacitat de memòria. Però les dificultats que presenten en les habilitats de comunicació fan que no entenguin les regles socials de la mateixa manera, que utilitzen el llenguatge corporal i la mirada de forma inadequada, que malinterpretar ironies o bromes i que en general es mantinguin al marge del món social. Finalment cal destacar que presenten un retard en l’adquisició de les destreses motores, tenen una forma de caminar rígida i maldestre, escassa coordinació i en l’ús de les mans també es mostren maldestres, el que pot comportar problemes a nivell acadèmic. Generalment aquesta síndrome no es detecta fins que el nen arriba a l’escola, ja que és en aquest ambient on es fa evident la sociabilització i fins llavors pot passar de forma inadvertida.
Aquest trastorn ha de diferenciar de la resta de trastorns generalitzats del desenvolupament, de l’esquizofrènia, del trastorn obsessiu-compulsiu i del trastorn esquizoide de la personalitat.
Abordatge terapèutic
És imprescindible realitzar una avaluació per determinar el nivell de desenvolupament intel·lectual, destreses i conductes del nen i poder conèixer amb exactitud el punt des del qual partir per fixar un bon pla de tractament amb l’objectiu d’aconseguir augmentar la qualitat de vida de les persones i famílies que pateixen aquest trastorn. És útil fer teràpia cognitiva i conductual perquè els nens aprenguin a gestionar les seves emocions, els comportaments repetitius i les obsessions. També és recomanable un entrenament grupal per millorar les habilitats socials i finalment s’ha d’incloure a la família en teràpia, ja que han d’aprendre a utilitzar estratègies amb els nens afectats i han d’augmentar la comprensió cap al trastorn.