Trastorn de Conversió

Pateix o ha patit algun d’aquests símptomes? Problemes de coordinació i equilibri, paràlisi o debilitat muscular localitzada, afonia, dificultat per empassar, sensació de nus a la gola, retenció d’orina, pèrdua de sensibilitat del tacte i del dolor, visió doble, ceguesa, sordesa, al·lucinacions. Ha tingut alguna crisi o convulsió?

¿Els símptomes li apareixen quan comença a sentir molta ansietat o algun altre tipus de malestar?

Pateix d’alguna malaltia neurològica o d’algun altre tipus?

Estan afectant aquests símptomes a la seva vida en general o alguna part en concret?


Breu descripció del trastorn

Trastorn de conversió consisteix en la presència de símptomes o dèficit que afecten les funcions motores o sensorials, el que fa pensar que es deu a una causa mèdica, com pot ser un trastorn neurològic. Els símptomes no es produeixen intencionadament ni són simulats. Es pateixen de veritat. Els símptomes de conversió són el producte de les idees que la persona té del que és la malaltia. També pot ser que requereixi atenció mèdica. En l’inici o progrés dels símptomes estan implicats factors psicològics, pot ser degut a conflictes o altres esdeveniments estressants viscuts. En ocasions aquest trastorn es pot mantenir a causa dels guanys directes (es disminueix l’ansietat que el conflicte psicològic genera) o indirectes (no haver d’anar a treballar, no afrontar determinades responsabilitats, més atenció …) que es poden obtenir.

Símptomes destacats:

  • Els símptomes o dèficits motors: alteracions de la coordinació i l’equilibri, paràlisi o debilitat muscular localitzada, afonia, dificultat per empassar aliments o begudes, sensació de nus a la gola, retenció d’orina.
  • Els símptomes i dèficits sensorials: pèrdua de sensibilitat en el tacte i del dolor, visió doble, ceguesa, sordesa i al·lucinacions, crisi o convulsions.

El trastorn de conversió s’inicia generalment en els últims anys de l’adolescència i en els primers de l’edat adulta; és molt rara la seva aparició abans dels 10 anys o després dels 35. Sol iniciar-se sobtadament. En pacients hospitalitzats, els símptomes desapareixen en 2 setmanes aproximadament. Solen aparèixer recaigudes, sobretot durant el primer any i la presència d’una sola recaiguda prediu l’aparició de més episodis en el futur. Els símptomes com els tremolors i les convulsions indiquen una pitjor evolució del trastorn.


Proposta d’abordatge terapèutic

El primer objectiu i principal, seria tractar les cognicions disfuncionals que es donen basant-se en la idea de ser un malalt, i per tant, cal comportar-se com tal. Això caldria fer-ho modificant l’atribució que es dóna dels símptomes cap a causes psicològiques o ambientals i explicant la importància de l’atenció en la percepció dels símptomes. A nivell conductual, caldria aconseguir l’eliminació de la recerca d’ajuda mèdica mentre s’exposa gradualment a l’activitat física. Per tractar els símptomes fisiològics caldria entrenar en relaxació. I, finalment, caldria treballar la millora de les relacions interpersonals, millorant les habilitats socials i la resolució de conflictes. Tot això generant un clima de confiança i benestar en el qual no es qüestiona la realitat dels símptomes que es pateixen i basant-nos en la psicoeducació, explicant la relació que existeix entre els pensaments, les emocions i les nostres conductes i com influeixen unes en altres.

Contacta con nosotros