Trastorn de l’Exitació Sexual a la Dona

Durant la relació sexual no aconsegueix obtenir la lubricació pròpia quan està excitada? ¿Si ha aconseguit la lubricació durant l’excitació, sent que aquesta no es manté fins al final de l’activitat sexual? Li provoca malestar i dolor? ¿Se sent disgustada i decebuda amb si mateixa? Es culpabilitza i li provoca problemes de relació amb la seva parella? Evita tenir relacions sexuals perquè no lubrica bé?

Descripció del trastorn

És la incapacitat d’obtenir o mantenir la resposta de lubricació pròpia de l’excitació sexual fins a la terminació de l’activitat sexual, de manera repetida i constant. Així com la sensació subjectiva d’excitació sexual i de plaer durant aquesta activitat.

La falta d’excitació sexual no impossibilita que la dona pugui realitzar el coit però aquest no serà agradable per a ella i fins i tot pot ser dolorós.

Quan les experiències insatisfactòries s’acumulen, s’inicia una aprensió en preveure fracàs, la qual cosa pot portar a defugir els contactes sexuals i com a conseqüència apareixen problemes de baix desig sexual.

Abordatge terapèutic

Proporcionar una informació correcta i reeducar sexualment la parella és imprescindible per aconseguir resultats òptims.

El tractament per als trastorns d’excitació sexual en dones inclou el farmacològic i el psicològic.

Des de la perspectiva cognitiu conductual l’abordatge terapèutic se serveix del programa bàsic d’entrenament conductual: la focalització sensorial (genital i no genital) i contenció vaginal (amb i sense moviment).

Des de la teràpia cognitiva s’aborden les resistències a les tasques detectant les cognicions de base (baixa motivació, por al fracàs o expectatives negatives respecte a canvis en la relació si la tasca funciona); el baix desig sexual: El tractament sol ser preferentment cognitiu. Primer es busca la base cognitiva del problema (detecció de cognicions associades a malestar emocional) i després es treballa en alternatives a les mateixes (desenvolupament d’habilitats de comunicació, expressió de sentiments i resolució de problemes).

L’entrenament en fantasies sexuals i l’entrenament en masturbació, juntament amb la psicoeducació (exercici de Apreciació de si mateixa), es plantegen com el tractament psicològic més adequat per a aquest trastorn.

A nivell farmacològic s’està experimentant amb diversos fàrmacs: Vasofém, Dream Cream, Viacrem, prostaglandina E-1, alprostadil, apomorfina, dehidroepiandrosterona (DHEA).