Trastorn de Moviments Esteriotipats

Realitza moviments amb les mans repetides vegades? ¿Sembla que ho fa sense adonar-se’n? En ocasions balanceja tot el cos? ¿A vegades fa moviments repetits amb els quals pot fer-se mal? Es mossega a si mateix? Es dóna cops de cap contra la paret? Es colpeja a si mateix? Li afecta a les activitats diàries? ¿En ocasions necessita tractament mèdic per les lesions que ell mateix es provoca? ¿Porta almenys 4 setmanes amb aquests comportaments?


Descripció del trastorn

És un comportament motor repetitiu i normalment rítmic, que sol donar-se de forma impulsiva i no té una funció clara. Entre els moviments estereotipats trobem alguns que són autolesius i altres que no ho són, el que ajuda a especificar el tipus de trastorn. Entre els diferents moviments podem trobar conductes d’agitació de mans, balanceig del cos, donar cops de cap, mossegar coses o un mateix o colpejar el propi cos. Per poder diagnosticar ha d’afectar les activitats diàries o s’han de produir lesions en el cos pel propi nen que necessiten tractament mèdic i més ha de donar-se durant almenys 4 setmanes. Aquest trastorn generalment s’associa amb retard mental, com més greu és el retard major risc de conductes autolesives pot fer el nen. També és habitual associar a dèficits sensorials greus de la vista i l’audició i és freqüent trobar-lo en nens que reben poca estimulació, principalment aquells que viuen en institucions per no tenir família que els pugui atendre. Sol derivar en aïllament social, ja que els altres nens li rebutgen pel tipus de conductes desagradables i extremes que realitza.

S’ha de diferenciar de retard mental, altres trastorns generalitzats del desenvolupament, del trastorn obsessiu-compulsiu, de tics motors complexos, de la conducta exclusiva arrencar-se els cabells (tricotilomanía), d’autolesions premeditades en trastorns psicòtics i de moviments autoestimulantes en nens petits propis del desenvolupament.


Abordatge terapèutic

En primer lloc és necessària una avaluació per valorar les estereotípies i identificar quins factors són responsables del seu manteniment, ja que en funció d’aquests es triarà el tractament més convenient. Pel que fa a la família o persones properes, han de rebre instruccions de com actuar davant les conductes de l’infant i entendre el problema perquè no es generin emocions negatives. Amb teràpia conductual es pretén reduir o eliminar els moviments estereotipats i s’aconsegueix d’una banda castigant la conducta problemàtica i per un altre reforçant aquelles que són socialment desitjables o aquelles que són incompatibles amb els mals comportaments. Les tècniques aversives s’ha demostrat que són útils per reduir i fins i tot eliminar conductes autolesives i hi ha diverses com la “sobrecorrecció” que serveix per compensar el dany realitzat, el “temps fora” aïllant-lo durant un temps, el “cost de resposta” que consisteix en retirar-li alguna cosa que resulta agradable per al nen i les reprimendes verbals entre d’altres.

Contacta con nosotros