Trastorn de Rett
El nen ha presentat dificultats de desenvolupament durant l’embaràs? Ha presentat dificultats en el desenvolupament psicomotor durant els primers 5 mesos de vida? ¿En néixer tenia el perímetre cranial inferior als barems establerts? A partir dels 5 mesos s’ha observat alguna anomalia en el creixement? Ha perdut alguna capacitat manual que ja havia adquirit? Presenta dificultats per relacionar-se amb altres nens? ¿S’observen dificultats en caminar que abans no existien? Té problemes per comunicar-se? Presenta problemes per utilitzar el llenguatge expressiu amb normalitat? Té dificultats per comprendre el que se li diu?
Descripció del trastorn
És un trastorn neurològic progressiu englobat en els trastorns generalitzats del desenvolupament i present únicament en dones. Després d’un període de 6 a 18 mesos de desenvolupament normal, comencen a perdre l’habilitat de relacionar-se, presenten dificultats en el llenguatge, problemes en les funcions cerebrals i dificultats en el moviment que es fan molt evidents al voltant dels 4 anys. La pèrdua d’aquestes funcions es dóna de forma progressiva, en primer lloc apareix un desinterès pel joc i una disminució del to muscular. A continuació s’observa un retrocés significatiu en la comunicació, llenguatge i habilitats manuals. Posteriorment a aquesta regressió la nena afectada pel trastorn pot presentar convulsions severes, retard mental, problemes d’hiperventilació i bruxisme. Finalment, a partir dels 10 anys, es pot apreciar deformitat en la columna, debilitat muscular, rigidesa i pot millorar el contacte ocular amb altres persones. El trastorn romandrà al llarg de la vida i la recuperació és molt limitada, encara que es poden apreciar petits progressos evolutius i fins i tot algun interès per la interacció social.
És important diferenciar aquest trastorn de l’autista, l’desintegratiu infantil i d’Asperger.
Abordatge terapèutic
L’objectiu general és mantenir i potenciar al màxim les funcions de les quals ja disposen les nenes amb aquest trastorn, per això és important fer prèviament una avaluació destacant els punts forts i febles. Es treballarà el desenvolupament del llenguatge, habilitats de la vida diària, de la comunicació, habilitats motores o altres capacitats que ajudin a les nenes a tenir certa autonomia. Per tant des del pla psicològic s’han de realitzar teràpies cognitives, conductuals i de control de les emocions. La intervenció també s’ha de fer al costat de la família i l’escola per a la consecució dels objectius educatius individualitzats, sempre que sigui possible en escoles ordinàries.