Trastorn de Rumiació

Després d’haver empassat el menjar el retorna a la boca? Ho porta fent des d’almenys 1 mes enrere? Va començar a realitzar la conducta després dels 3 mesos de vida? Podem descartar malaltia gastrointestinal? Té dificultat per mantenir-se al percentil correcte de pes per a la seva edat? Té dificultats per agafar pes? Li fa olor l’alè? Presenta problemes dentals? Durant la regurgitació estira i arqueja l’esquena amb el cap penjant cap enrere? Produeix moviments de succió amb la llengua per regurgitar?

Descripció del trastorn

Aquest és un trastorn que consisteix a tornar els aliments a la boca després d’haver estat ingerits, per mastegar una altra vegada i tornar-los a empassar. Aquesta regurgitació no s’associa a nàusees, arcades ni a malalties gastrointestinals. Per poder diagnosticar s’ha de donar durant almenys un mes i després d’un període de funcionament normal. A més una de les característiques importants és que qui el pateix no ho percep com una cosa desagradable, al contrari, li resulta plaent. L’edat d’inici se situa entre els 3 i els 12 mesos d’edat, excepte en nens amb retard mental, que poden desenvolupar el trastorn posteriorment. La ruminació pot causar mal alè, malnutrició, pèrdua de pes o problemes per aconseguir el pes normal, problemes dentals, ofegament i fins i tot la mort. Aquest trastorn de vegades s’associa a problemes d’estimulació, abandonament i de mala relació entre pares i fills.

S’ha de diferenciar de conductes semblants causades per anomalies congènites i per altres malalties mèdiques o dels vòmits normals que es donen en els primers anys de la infància.

Abordatge terapèutic

En primer lloc és imprescindible realitzar una avaluació per conèixer les característiques personals de l’infant, l’evolució del trastorn, el context familiar i buscar punts forts en els quals poder basar el tractament. En el cas que la relació entre pares i fill no sigui l’apropiada s’ha de treballar per millorar les deficiències emocionals que poden ajudar a mantenir el problema. Cal que la família entengui el trastorn i aprengui certes pautes per actuar davant la conducta problemàtica. Els mètodes de modificació de conducta són els més efectius davant d’aquests trastorns, per exemple és útil abocar un gust amarg o desagradable en el menjar cada vegada que el nen realitza la conducta anormal o retirar-li l’atenció i en positiu es poden usar reforços socials com petons i afalacs o reforços materials com un dolç, quan no regurgiti.