Trastorn del Ritme Circadià
Sent que no dorm bé? ¿El seu somni és habitualment desestructurat, pel que fa a la durada? Treballa a torns rotatius, també nocturns? ¿Es fica al llit tard i es lleva tard, i li és impossible agafar el son? ¿Li és impossible llevar-se a hores més primerenques encara que ho desitgi? Té somnolència en moments del dia poc adequats? ¿Realitza amb certa assiduïtat viatges transmeridionales a zones amb diferent fus horari?
Descripció del trastorn
També anomenat trastorn del ritme son-vigília, i es caracteritza per la presència constant i contínua d’un patró de son desestructurat, que obeeix a una mala sincronització entre el sistema intern de son-vigília i l’horari necessari marcat per l’entorn i el ritme social. Pot manifestar-se amb insomni o amb hipersòmnia i s’associen amb freqüència amb malestar i falta d’energia. Augmenta amb l’edat.
Es classifiquen segons el tipus:
- Somni retardat: anar a dormir i llevar-se tard.
- Jetlag: somnolència i alerta en moments inadequats després de repetits viatges transmeridionales.
- Canvis de torn de treball: canvi de patró a causa de torn nocturn o canvi de torn. Afecta a un 60%.
- No especificat: patró de son avançat, absència de patró de 24 hores o patró irregular.
Pot ser difícil de diferenciar d’altres trastorns amb patrons de son retardats de forma intencional (sortir de festa); patrons endarrerits o avançats en trastorns mentals (quadres depressius o esquizofrènia); inicis de son o despertar relacionats amb consum de substàncies (cafeïna, nicotina o alcohol).
Abordatge terapèutic
L’objectiu terapèutic consisteix a ajustar el ritme biològic amb l’horari estàndard en què viu l’individu. Resulta molt difícil avançar el rellotge biològic per sincronitzar el ritme son-vigília, intentant que el pacient s’adormi abans de l’hora que ho fa habitualment, però amb relativa facilitat pot retardar-se. El primer pas del tractament és educar sobre una correcta higiene del son, afavorir canvis saludables en l’estil de vida i tractar les comorbiditats psiquiàtriques i mèdiques. El segon pas és la utilització controlada de zeitgebers (Czeisler,1981), que permeten re-sincronitzar el ritme del NSQ (grupde neurones de l’hipotàlem) amb el medi ambient.
Les tècniques més utilitzades són:
- La teràpia de comportament que inclou pautes sobre higiene del son.
- Fototerapia: la llum s’ha identificat com l’estímul més potent per canviar la fase dels ritmes circadians humans.
- Medicaments com la melatonina.
- Cronoterapia (es fixa una hora de referència i es retarda progressivament l’hora d’anar a dormir fins que es arriba l’hora òptima de sincronització del cicle son-vigília).