Trastorn del Ritme Circadià

Sent que no dorm bé? ¿El seu somni és habitualment desestructurat, pel que fa a la durada? Treballa a torns rotatius, també nocturns? ¿Es fica al llit tard i es lleva tard, i li és impossible agafar el son? ¿Li és impossible llevar-se a hores més primerenques encara que ho desitgi? Té somnolència en moments del dia poc adequats? ¿Realitza amb certa assiduïtat viatges transmeridionales a zones amb diferent fus horari?


Descripció del trastorn

També anomenat trastorn del ritme son-vigília, i es caracteritza per la presència constant i contínua d’un patró de son desestructurat, que obeeix a una mala sincronització entre el sistema intern de son-vigília i l’horari necessari marcat per l’entorn i el ritme social. Pot manifestar-se amb insomni o amb hipersòmnia i s’associen amb freqüència amb malestar i falta d’energia. Augmenta amb l’edat.

Es classifiquen segons el tipus:

  • Somni retardat: anar a dormir i llevar-se tard.
  • Jetlag: somnolència i alerta en moments inadequats després de repetits viatges transmeridionales.
  • Canvis de torn de treball: canvi de patró a causa de torn nocturn o canvi de torn. Afecta a un 60%.
  • No especificat: patró de son avançat, absència de patró de 24 hores o patró irregular.

Pot ser difícil de diferenciar d’altres trastorns amb patrons de son retardats de forma intencional (sortir de festa); patrons endarrerits o avançats en trastorns mentals (quadres depressius o esquizofrènia); inicis de son o despertar relacionats amb consum de substàncies (cafeïna, nicotina o alcohol).


Abordatge terapèutic

L’objectiu terapèutic consisteix a ajustar el ritme biològic amb l’horari estàndard en què viu l’individu. Resulta molt difícil avançar el rellotge biològic per sincronitzar el ritme son-vigília, intentant que el pacient s’adormi abans de l’hora que ho fa habitualment, però amb relativa facilitat pot retardar-se. El primer pas del tractament és educar sobre una correcta higiene del son, afavorir canvis saludables en l’estil de vida i tractar les comorbiditats psiquiàtriques i mèdiques. El segon pas és la utilització controlada de zeitgebers (Czeisler,1981), que permeten re-sincronitzar el ritme del NSQ (grupde neurones de l’hipotàlem) amb el medi ambient.

Les tècniques més utilitzades són:

  • La teràpia de comportament que inclou pautes sobre higiene del son.
  • Fototerapia: la llum s’ha identificat com l’estímul més potent per canviar la fase dels ritmes circadians humans.
  • Medicaments com la melatonina.
  • Cronoterapia (es fixa una hora de referència i es retarda progressivament l’hora d’anar a dormir fins que es arriba l’hora òptima de sincronització del cicle son-vigília).

Contacta con nosotros

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies