Trastorn Desintegratiu Infantil
El desenvolupament del nen ha estat normal durant els primers anys de la seva vida? A partir d’un moment determinat ha observat canvis en el seu fill? Fins al moment dels canvis s’havia comunicat amb normalitat? ¿S’havia relacionat amb nens i adults sense dificultat fins llavors? ¿S’ha tornat irritable o té més rebequeries del que és habitual? Ha deixat de controlar esfínters? Ha deixat d’usar el llenguatge correctament? Ha perdut l’interès pel joc? ¿S’observen dificultats en caminar que abans no existien? Té dificultats per utilitzar el llenguatge expressiu amb normalitat? Presenta problemes per comprendre el que se li diu?
Descripció del trastorn
És un trastorn que es classifica dins del grup de trastorns generalitzats del desenvolupament. Es caracteritza perquè el nen té un desenvolupament normal almenys els 2 primers anys de la seva vida i posteriorment perd habilitats que ja havia adquirit en aquests primers anys. Normalment entre els 3 i 4 anys comença a patir una regressió sobtada o insidiosa en àrees com el llenguatge, el control d’esfínters, les habilitats socials, motores i de comportament adaptatiu i / o desinterès pel joc, sempre abans dels 10 anys. Hi ha casos en què perden gairebé per complet el llenguatge. També es caracteritza per alteracions en les habilitats de comunicació i per la presència de conductes repetitives. Aquesta regressió es estabilitzada amb el pas dels anys i tot i que algunes capacitats poden, en part, recuperar mai es retorna al nivell previ. Per exemple hi ha casos en què recuperen certa capacitat per al llenguatge, construcció de frases senzilles, però l’habilitat de comunicació seguirà danyada amb el temps.
S’ha de diferenciar d’altres trastorns generalitzats del desenvolupament com autisme i trastorn de Rett moment d’inici, a més de la demència d’inici durant la infància o infantesa que ve determinada com a conseqüència d’una malaltia mèdica.
Abordatge terapèutic
És primordial fer una avaluació de les habilitats mantingudes per potenciar-les i aconseguir així que la persona s’adapti a l’entorn de la millor manera possible. Es procurarà desenvolupar al màxim les competències bàsiques i assolir un equilibri físic i emocional per al benestar de l’infant i la família. Bàsicament es treballa amb teràpia conductual reforçant el reaprenentatge de regles bàsiques de bon comportament, normes essencials en les relacions socials, la cura personal, el llenguatge i pautes de jocs. En definitiva es pretén que el nen que pateix el trastorn aprengui de nou, en la mesura del possible.