Trastorn Dimòrfic Corporal
Passa molt de temps davant del mirall? Ha augmentat la quantitat o durada d’exercici físic? El preocupa en excés alguna part del seu cos? Té inseguretat a l’hora de vestir? Troba errors constantment en la seva figura? Es autoexamina constantment? Es mira molt al mirall? Sent obsessió pels productes de bellesa o cirurgia? Malgrat la seva insistència, li diuen tota l’estona que no és lleig/a i no ho creu?
Breu descripció del trastorn
El trastorn dismòrfic corporal es tracta d’una preocupació excessiva per algun defecte físic real o imaginari. La preocupació pot centrar-se en diverses parts del cos alhora. A causa del malestar que generen les preocupacions, se sol evitar descriure amb detall els “defectes físics” i es parla en general de la lletjor del seu físic. Genera un problema a la vida diària afectant a les relacions familiars, socials i laborals.
Símptomes destacats:
- Preocupació excessiva o injustificada per algun defecte corporal (per exemple: tenir pigues, llavis torts, pits petits, genitals petits…).
- Sentiments de inferioritat a causa del defecte (sentir-se menys atractiu/a que la resta).
- Excessiva dedicació a pensar, observar i valorar el defecte: examinar tota l’estona.
- Les relacions socials es veuen afectades i condicionades per aquest defecte.
- Excessiva dedicació a temps, esforços econòmics, etc. a combatre el defecte.
El trastorn dismòrfic corporal s’inicia generalment en l’adolescència, però pot passar desapercebut durant molts anys pel fet que sovint no volen revelar els símptomes. El seu inici pot ser gradual o sobtat; el seu desenvolupament és continu, amb poc temps sense símptomes, tot i que la intensitat dels símptomes pot variar. La part del cos en què se centra la preocupació pot ser sempre la mateixa o variar amb el temps.
Proposta d’abordatge terapèutic
L’objectiu principal seria ensenyar a acceptar el propi cos i sentir satisfacció amb ell. Per això, caldria canviar:
- Les verbalitzacions negatives que fem sobre el nostre cos.
- Els pensaments irracionals sobre l’aparença física (que tu consideris que tens un nas poc bonic, no vol dir que els altres només vegin el teu nas).
- Les conductes de rituals i de evitació, que es realitzen per reduir l’ansietat i el malestar que generen tots aquests pensaments i emocions negatives, reduint o eliminant per complet.
- Els hàbits que interfereixen negativament amb el funcionament quotidià i així aprendre a tolerar la nostra aparença física i afrontar les situacions que es solen evitar (mirar-se al mirall, relacionar-se amb els altres, posar-se determinada roba, etc.).
Amb tot això es generaria molta més confiança en un mateix, augmentant l’autoestima, reduint l’ansietat que provoca aquesta pressió i altes expectatives sobre la teva aparença física i recuperant les teves relacions socials i familiars. A més d’aconseguir un major equilibri emocional.