Trastorn Disocial

Sovint fanfarroneja davant dels altres? Amenaça o intimida als altres? Sol iniciar baralles físiques? ¿Ha utilitzat alguna vegada una arma amb l’objectiu de fer mal a altres persones? En alguna ocasió ha ferit a algun animal? ¿Ha robat a altres persones fent servir la violència? Alguna vegada ha fet servir la força per aprofitar-se sexualment d’altres persones? Ha provocat algun incendi intencionadament? Ha danyat alguna propietat amb la intenció de robar? Habitualment fa servir la mentida per al seu propi benefici? Li costa tornar a casa a l’hora estipulada? Té dificultat per obeir a les ordres que se li donen? Ha passat alguna nit fora de casa sense avisar? Sol fer campana a l’escola? Té dificultat per fer amics? ¿Li costa sentir-se culpable després de les seves actes negatius? ¿Té dificultat per sentir remordiments després de fer mal a terceres persones?


Descripció del trastorn

Es caracteritza per un conjunt de comportaments en contra de la societat amb els que vulneren els drets bàsics de les altres persones a més d’incomplir les regles. Aquest trastorn provoca un deteriorament important en les àrees acadèmica i social. Hi ha 4 categories de símptomes:

  • Agressió: inclou amenaces, intimidacions, baralles, danys físics i agressions sexuals
  • Destrucció de la propietat: incendis intencionats i danys a propietats causats deliberadament
  • Fraus o robatoris: danys en objectes d’altres, estafes i robatoris
  • Violacions greus de les normes: abans dels 13 anys ja incompleixen l’horari de tornar a casa de nit i acostumen a faltar a classe, a més de escapar-se de casa.

Existeixen 2 subtipus en funció de l’edat d’inici: Tipus d’inici infantil (abans dels 10 anys) i Tipus d’inici adolescent (després dels 10 anys). Pel que fa a la gravetat trobem 3 nivells (lleu, moderat i greu).

Són diversos els trets conductuals que caracteritzen aquest trastorn, generalment no saben posar-se al lloc de l’altra persona, no tenen la capacitat d’anticipar les conseqüències dels seus actes, distorsionen la realitat, no tenen remordiments davant les seves males pràctiques ni se senten culpables, el que genera rebuig entre les persones del seu entorn i al seu torn disminueix la seva autoestima. Hi ha causes genètiques però en aquest trastorn a més és determinant l’ambient, ja que en famílies desestructurades i amb pautes d’ensenyament equivocades pot augmentar el risc de patir el trastorn.

Ha de distingir-se del trastorn negativista desafiant, del TDAH, del trastorn adaptatiu i d’alguns comportaments antisocials que es presenten de forma aïllada.


Abordatge terapèutic

La intervenció té com a objectiu general prevenir problemes majors millorant el funcionament del nen en els seus diferents contextos. El tractament es basa en teràpia cognitiu-conductual. Es treballa intentant augmentar la capacitat del nen per afrontar i resoldre problemes sense fer mal a tercers i procurant millorar les seves habilitats de comunicació, així com donar-li a conèixer estratègies perquè aprengui a controlar els impulsos i la ira. També és fonamental la inclusió d’una teràpia familiar amb l’objectiu d’introduir canvis procurant millorar la capacitat de comunicació i fomentar la interacció entre els membres de la mateixa. Amb el conjunt d’iguals, per exemple companys de classe, és positiu fer teràpia de grup per treballar les habilitats socials i alhora serveix per a comprendre millor el trastorn.

Contacta con nosotros

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies