Trastorn Límit de la Personalitat

Quan reflexiono sobre aquestes preguntes identifico positivament en elles els comportaments, la conducta i la manera de pensar o actuar que puc tenir jo o una altra persona i que són habituals al llarg de la vida:

  • Les seves relacions són excessivament intenses però poc duradores?
  • ¿Faria qualsevol cosa desesperada per impedir-ho si cregués que poguessin abandonar-li?
  • És freqüent alternar els sentiments d’amor i odi cap a les persones?
  • És indecís davant la persona que vol ser i l’objectiu o meta que vol aconseguir?
  • ¿Ha realitzat alguna acció (despeses, consum de substàncies …) sense pensar que li ha causat greus conseqüències personals posteriors?
  • És capaç de realitzar accions que posin fi a la seva vida?
  • Es infligeix dany a si mateix?
  • El seu estat d’ànim sol canviar d’un moment a l’altre sense motiu?
  • Es queixa de l’existència d’un gran buit interior?
  • Necessita destrossar coses de cop i volta?
  • Quan les coses van malament sent que se situa fora de la realitat?


Breu descripció del trastorn

La CARACTERÍSTICA ESSENCIAL en aquest tipus de trastorns és la inestabilitat en les relacions interpersonals, l’autoimatge i els afectes, i d’una notable impulsivitat. És un trastorn que genera un deteriorament molt considerable en la vida de l’individu.

D’aparició al principi de l’edat adulta, el deteriorament causat per aquest trastorn i el risc de suïcidi són més grans en els primers anys de l’edat adulta i va desapareixent gradualment amb l’edat.

Les persones que pateixen aquest tipus de trastorn tenen deteriorada la capacitat per dur a terme qualsevol tipus de relacions així com mantenen patrons de comportaments altament desadaptatius.

Es podria explicar com pautes duradores de percepció, relació i pensament. Són persones confuses que presenten alteracions en la imatge de si mateixos, dubten sovint dels seus objectius en la vida o de les seves preferències sexuals i desenvolupen constants problemes en estabilitzar el seu estat d’ànim.

És característica la seva incapacitat de control d’impulsos, això fa que les seves reaccions descontrolades puguin ser conductes temeràries o autodestructives: consumeixen tòxics, condueixen amb perillositat, presenten episodis bulímics, són malgastadors o es tornen addictes al joc, es poden involucrar en relacions sexuals poc segures.

Són molt sensibles als canvis en les seves relacions interpersonals que solen passar d’idealitzar a menysprear sense motius aparents, les seves relacions intenses solen ser poc duradores i acabar en ruptures traumàtiques. Davant de qualsevol indici real o imaginari de separació evoquen temors intensos arribant a realitzar esforços excessius per evitar l’abandonament: des demandes judicials, accions autodestructives o intents de suïcidis.

Els seus pensaments de la mateixa manera que les seves emocions canvien d’una forma excessivament ràpida. El que pensen de si mateix o els altres passa de l’amor a la ira i la culpa en un moment el que provoca en els altres reaccions socials confuses i conflictives.

A això se suma un estat d’ànim on es combina la inestabilitat, les reaccions caòtiques i les conductes impulsives: és per això pel que no connecta amb la realitat externa, experimenten canvis acusats i sobtats que van des de la normalitat a la depressió o la excitació amb períodes d’apatia i abatiment en què pot aparèixer intercalats episodis d’ira intensa i inapropiada i moments d’ansietat o eufòria. Lògicament són incapaços d’afrontar les exigències i els conflictes de la vida adulta.

Cal diferenciar dels Trastorns histriònics de la Personalitat ja que no comporten característiques autodestructives ni sentiments de buit i solitud i dels Trastorns antisocial de la personalitat ja que el comportament manipulador va encaminat més a un desig de poder o guany que al desig de ser cura que passa en el Trastorn Límit de la Personalitat.


Abordatge Terapèutic

Els abordatges terapèutics de qualsevol trastorn mental o alteració de l’estat d’ànim o la conducta sempre han de ser realitzats per un professional en la matèria.

L’abordatge terapèutic és d’extrema dificultat: la teràpia d’aquests pacients és molt complicada amb qualsevol enfocament que sigui empleat, però, la teràpia cognitiva-conductual sembla establir orientacions eficaços en aquest tipus de població tan difícil.

Pel que fa a la relació terapèutica va a fluctuar des de la sol·licitud de protecció a violentes acusacions de negligències, per tant, el terapeuta haurà de manejar aquestes “crisi” que es donaran dins del tractament.

És important que el terapeuta comprengui la veritable dimensió del trastorn i desenvolupi una relació estable i fiable, no prenent represàlies a les conductes iracundes encara que si posi límits als seus intents de tracte especial.

Es considera encertat el poder tractar la impulsivitat o la inestabilitat afectiva per mitjà de tractament psicofarmacològic, de manera que per a això, s’haurà de comptar amb la coordinació dins del tractament del facultatiu que li vagi a prescriure la medicació.

Pel que fa a l’aplicació de la Teràpia Cognitiu-Conductual en primordial que vagi dirigit a disminuir les conductes autodestructives dels pacients. Posteriorment es dirigeix a identificar els esquemes cognitius estables i duradors que generen les pautes inadaptades de conducta i que a més les mantenen en el temps. Pal·liar la intensitat de les seves reaccions emocionals i la inestabilitat del seu estat d’ànim és important realitzar programes de Gestió i Control d’emocions així com d’Habilitats Socials i assertivitat, és a dir, expressar les seves emocions de forma adequada.

Si mereix especial menció la gran varietat de símptomes que manifesten les estructures del seu pensament, és necessària una reestructuració del pensament que li permeti canviar la seva forma d’avaluar i relacionar-se de manera tan extrema, és a dir, com els canvis abruptes d’opinió d’un extrem l’oposat de manera instantània, p.e: “sóc una persona totalment bona a sóc una persona totalment inacceptable”.

Són aquestes avaluacions tan excloents i contínues dels esdeveniments la que els porta a emocions extremes, a canvis abruptes i de la falta d’un sentit clar de si mateix.

En aquest aspecte, el terapeuta ha de tenir en compte que les preocupacions i els problemes del client solen canviar d’una sessió a una altra. Cal centrar la teràpia a un conjunt determinat de metes i prioritats mantenint un enfocament cooperatiu, en cas contrari, es corre el risc de dedicar cada sessió a una qüestió diferent i molt poc serà el que s’aconsegueixi.

Us cal enfortir el seu sentit d’identitat personal i modificar les seves creences mal adaptades que alhora estan arrelades en la seva vida diària, en la seva falta de relació social i en l’establiment de relacions íntimes. A més necessitarà d’un major control de les emocions, aprenent maneres adaptatius d’identificar i expressar emocions, per això treballarem amb un programa de gestió d’emocions.

En el desenvolupament de la teràpia mitjançant el “entrenament en autoinstruccions” abordarem el control de la conducta impulsiva problemàtica.

És la teràpia més llarga d’entre tots els trastorns. Entre els factors de bon pronòstic per a la recuperació es troba el nivell alt d’intel·ligència, el talent artístic i la capacitat d’imposar-una autodisciplina.

Sempre s’ha de considerar en qualsevol actuació que es dugui a terme que és comú a tots els trastorns de personalitat la manca d’autoconsciència que tenen els pacients, ja que vindran a consulta normalment derivat per un familiar o persona propera, aquest fet és molt important a l’hora de l’abordatge terapèutic i l’estratègia a seguir en el desenvolupament de les sessions.

 

Contacta con nosotros