Trastorn Narcisista de la Personalitat

Quan reflexiono sobre aquestes preguntes identifico positivament en elles els comportaments, la conducta i la manera de pensar o actuar que puc tenir jo o una altra persona i que són habituals al llarg de la vida:

• Creu que té idees excessivament avançades en relació a altres persones?
• Creu que ningú ha reconegut suficientment les coses que ha fet?
• Hi ha escasses persones que entenen les seves habilitats especials?
• Pensa que la gent ha de admirar-li per les coses que diu o fa?
• Creu que ha d’ocupar sempre un lloc rellevant en funció de l’important que és?
• Creu que la gent ha d’estar disposada a fer de forma immediata el que sol·licita?
• Creu que alguna persona del seu entorn es pugui sentir ferida pel que pugui dir?
• Creu que el que altres aconsegueixen és pel que s’anomena la “sort del mediocre”?
• Se sent una persona intel·lectualment superior?
• Sol aprofitar-se d’altres per assolir els seus objectius?

Breu descripció del trastorn

La CARACTERÍSTICA ESSENCIAL dels Trastorns narcisista de la personalitat és un patró general de grandiositat, necessitat d’admiració i falta d’empatia. Comença a començament de l’edat adulta i es dóna en diversos contextos. Aquestes persones manifesten una sobreestimació de si mateix. Mostren una falta d’atenció cap als sentiments dels altres, alhora que una indiferència presumptuosa cap als drets dels altres. Són arrogants, se senten per sobre de les normes de convivències. Esperen rebre favors especials sense assumir responsabilitats recíproques, el convenciment que són especials i superiors porta a aquestes persones a esperar un tracte deferent per part dels altres. Posseeixen una gran imaginació desenfrenada en fantasies d’èxit, bellesa o amor, ajustant-se mínimament a la realitat, arribant a mentir per mantenir les seves il·lusions. Hipersensibilitat a la valoració de les persones que tenen al voltant. Necessitat excessiva de ser admirat. Els seus conductes es veuran afectada pel dèficit de cooperació i interacció social recíproca, el mateix que pels excessos de conductes exigents, autocomplaents i de vegades agressives que seran les seves fonts de conflictes en les relacions socials. No toleren les crítiques, davant la més mínima senyal de desaprovació o de manca d’admiració es mostren irritables, reaccionen de forma agressiva o pseudodepresiva. Es creïn una persona de mèrit especial (única) que mereix una gran admiració, comportant-se de forma grandiosa, tenen un elevat concepte de si mateix tot i ser vist pels altres com egocèntrics, desconsiderats i arrogants. En les seves interaccions utilitzen estratègies d’afrontament de la realitat intentant la justificació d’errors i fracassos per tornar al punt de la reafirmació personal de ser excepcional i únic. El seu estat d’ànim sol ser despreocupat, indiferent, solen posseir una gran fredor excepte quan es veu amenaçada la seva confiança apareixent llavors per breus moments ira, vergonya o buit. Envejosos i desqualificadors amb els altres tot i que creuen profundament que són ells els envejats, infravaloren als altres. En definitiva, tendeixen a infravalorar, explotar i culpar altres sí no aconsegueixen el que creuen merèixer, són ingrats i mancats de generositat. Es comporten com a veritables tirans. En les seves relacions socials només es tracten amb aquelles persones que consideren rellevants. En les seves relacions d’amistat o sentimental es relacionen amb qui reforci la seva autoestima. Poden patir trastorns depressius o distímicos o estats hipomaníacos coincidint amb èpoques de grandiositat. Pot associar-se a anorèxia nerviosa i trastorns per abús de substàncies. El seu diagnòstic diferencial de Trastorn antisocial de la personalitat en tant que aquests exploten als altres segons els seus objectius materialistes i basades en la visió que els altres li farien el mateix a ells. No busquen ser admirats. Del trastorn histriònic de la personalitat és que en aquests es dóna una necessitat d’aprovació mentre que els narcisistes senten necessitat d’admiració, a més de manifestar un excessiu orgull dels seus èxits i menyspreu pels drets i sensibilitats d’altres persones, Finalment, es diferencia del trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat ja que aquest es caracteritza per esforços d’aconseguir la perfecció i la creença que els altres no poden fer les coses bé. Oposada a la creença narcisista d’haver arribat ja a la perfecció.

Abordatge Terapèutic

Els abordatges terapèutics de qualsevol trastorn mental o alteració de l’estat d’ànim o la conducta sempre han de ser realitzats per un professional en la matèria. Sol ser el trastorn de la personalitat que menys sol·licita tractament, salvaguarden el seu estat emocional ja que solen donar la culpa als altres dels seus problemes o fracassos. Els objectius clínics que ens marcarem dins de la Teràpia Cognitiva-Conductual, en primer lloc, és important establir una aliança terapèutica equilibrada i cooperativa, aquesta qüestió és extremadament difícil en tenir el sentit de superioritat així com a dèficit importants en les interaccions. Posteriorment, tractarem de fixar l’aliança terapèutica ajudant-lo a manejar els problemes pels quals en principi busca ajuda (emocionals, de relació, etc.). Farem servir dins d’aquesta teràpia cognitiva la fórmula que li faci comprendre les dificultats del seu estil de vida, del procés de pensament que es dóna en el trastorn i de les conductes associades al costat del afecte disfuncional. Plantejarem la reestructuració de la percepció de la seva autoimatge grandiosa i dels processos de pensaments i creences desadaptatives, l’exageració de la importància que dóna a la seva avaluació per part dels altres. Les Tècniques Cognitives empleades que ens seran de gran utilitat: l’exposició gradual a la concepció positiva (no grandiosa) de la seva identitat tant per part de la persona amb aquest tipus de trastorns com dels que els envolten. Programes que augmentin l’empatia, una major empatia cap als altres comportés a la corresponent reducció de conductes abusives, a totes elles, sumarem Tècniques d’Habilitats socials, assertives. Durant el procés terapèutic cal afegir una fase en què es pugui tractar la seva hipersensibilitat a l’avaluació, mantenint una concepció positiva de si mateix però no grandiosa. I la teràpia no estaria completa si no s’inclogués la modificació i la prevenció de conductes destructives, ja siguin físiques o psíquiques, cap als altres. És important valorar la possibilitat d’incloure teràpia de parella o de família. La teràpia cognitiva-conductual és molt prometedora a l’hora de modificar els trets psicològics essencials en aquest tipus de trastorns. Sempre s’ha de considerar en qualsevol actuació que es dugui a terme que és comú a tots els trastorns de personalitat la manca d’autoconsciència que tenen els pacients, ja que vindran a consulta normalment derivat per un familiar o persona propera, aquest fet és molt important a l’hora de l’abordatge terapèutic i l’estratègia a seguir en el desenvolupament de les sessions.