Trastorn Paranoic de la Personalitat

Quan reflexiono sobre aquestes preguntes identifico positivament en elles els comportaments, la conducta i la manera de pensar o actuar que puc tenir jo o una altra persona i que són habituals al llarg de la vida:

• ¿Creu que cal anar amb compte amb la gent, inclosa la família, que sempre intenta enganyar?
• En general, és millor pensar que tots intenten aprofitar-se del que es realitza o es idea?
• Habitualment, s’ha d’estar atent ja que algunes persones que diuen ser amics intentaran fer mal?
• Desvetllar petites intimitats de la vida privada suposa que la van a utilitzar en contra?
• Normalment, si algú és agradable tenen una raó oculta d’aquest comportament ja que alguna cosa voldrà?
• No pot ser capaç de perdonar i oblidar un insult o un incident que algú fes?
• Sempre que s’intueix una crítica ¿cal contraatacar amb tots els defectes personals d’aquesta persona?
• Si no estigués vigilant asseguraria que la seva parella li fos infidel?
• Ha aconseguit i mantingut alguna relació de confiança amb un company/a de feina?

• Una sola mirada li fa saber si una persona té males intencions?

Breu descripció del trastorn

La CARACTERÍSTICA ESSENCIAL d’aquest tipus de trastorns la resumim en una desconfiança generalitzada i injustificada cap als altres. Sol aparèixer al principi de l’edat adulta i és més freqüent entre els homes. La persona que pateix aquest tipus de trastorn manifesta desconfiança i suspicàcia general de forma que les intencions dels altres són interpretades com malicioses en diversos contextos, és a dir, aquesta desconfiança s’ha d’entendre com una cosa generalitzada en les relacions familiars i socials de la persona, a això cal unir la sospita constant que els altres pretenen perjudicar-lo, aquesta sospita li fa romandre en constant estat d’alerta i a la més mínima senyal sol reaccionar de forma ràpida o fins i tot violenta. El seu comportament és extremadament defensiu amb una especial sensibilitat a sentir-se humiliat en qualsevol situació. Mostra un sentit combatiu i tenaç en la defensa dels seus “propis drets” de manera desproporcionada a la situació real, fins i tot arribant al fanatisme. Incapaç de perdonar, manté un rancor persistent en el temps cap a més d’una persona, alguns d’ells no només guarden el rancor sinó que es manifesten hostils cap a aquestes persones que consideren que els han agreujat sense evidències que ho sustentin. La seva forma de pensar és cínica i desconfiada cap a les intencions dels altres, sol interpretar les vivències neutrals o amistoses amb altres persones com a amenaçadores o despectives, és a dir, el seu sentit de la realitat aquesta distorsionat de tal manera que qualsevol detall de l’ambient, per petit que sigui, pot ser interpretat com amenaçant. Són persones que es manifesten hipercrítiques amb els que els envolten. En les seves relacions perceben excessives autoreferències a la seva persona, se senten importants, ja que creuen que constantment són el centre de qualsevol situació o context per exemple de converses “parlen malament d’ells” o el més mínim desaire els indueix a sentir ofesos profundament reaccionant amb còlera. La seva organització personal és desadaptativa i persistent donant mostres de comportament inflexible, incapaç de canviar davant les circumstàncies. El seu estat d’ànim és constantment irascible, la seva conducta emocional manifesta una conducta freda i falta de tendresa, groller, submís davant els que considera superiors i despòtic davant els que considera inferiors, intenta fer veure que no té emocions, és envejós en el seu pitjor forma destructiva de la persona envejada, predisposició a la gelosia patològica i són freqüents els conflictes laborals. Sovint presenten abús o dependència de tòxics i poden desenvolupar altres trastorns (depressiu, agorafòbic o obsessiu-compulsiu). Si hem de diferenciar l’Trastorn paranoide de la personalitat del Trastorn delirant, tipus persecutori; de l’Esquizofrènia, tipus paranoide i del Trastorn de l’estat d’ànim amb símptomes psicòtics; ja que el Trastorn de personalitat paranoide no inclouen les idees delirants paranoides i persistents de naturalesa psicòtic, al·lucinacions o simptomatologia pròpia de l’esquizofrènia. Entre els Trastorns de Personalitat és important diferenciar l’Trastorn de la Personalitat Paranoic del Trastorns Esquizotípic de la personalitat, la diferència es troba en que en el Esquizotípic ha símptomes com pensament i creences errònies, alteracions perceptives inusuals i llenguatge o comportament absurds.

Dels Trastorns límit de la personalitat o trastorns histriònic de la personalitat ja que en aquests no s’associen a desconfiança generalitzada. Dels Trastorns de la personalitat per evitació ja que la reticència a confiar en els altres, en aquests trastorns, es deu al temor de quedar en ridículs o fora de lloc. I dels Trastorns narcisista de la personalitat al caracteritzar-se per la por que surtin a la llum les seves imperfeccions o defectes.

Abordatge Terapèutic

Els abordatges terapèutics de qualsevol trastorn mental o alteració de l’estat d’ànim o la conducta sempre han de ser realitzats per un professional en la matèria. L’abordatge terapèutic del Trastorn Paranoic de la Personalitat és d’especial dificultat a causa de la desconfiança generalitzada del pacient. Per tant, en primer lloc cal establir l’objectiu primordial de l’adhesió i compromís amb el tractament amb un estil terapèutic respectuós i directe evitant un estil intrusiu, controlador i massa cordial. Hem de plantejar-nos la possibilitat d’incloure psicofarmacologia que podria ser recomanada per un facultatiu que haurà de seguir les intervencions de forma coordinada amb la teràpia. Els antipsicòtics són un tractament farmacològic recomanat a les descompensacions psicòtiques manifestes. En aquest tipus de Trastorns hem d’optar per la possibilitat d’incloure al membre de la família que més confiança generi en el pacient per assegurar-nos l’adhesió al tractament i la continuïtat de les sessions. Aquests pacients es beneficien de les Teràpies Cognitiu-Conductual dirigides a reestructurar els seus suposats personals o esquemes cognitius erronis que els manté en alerta sobre les “intencions malèvoles, enganys o traïcions dels altres”, entre les tècniques cognitiu-conductuals es dissenyaran assaigs de conductes. L’estratègia que seguirem en la teràpia s’ha de centrar en la modificació de l’estil paranoide de pensament, del seu sentiment d’incapacitat personal per afrontar els problemes i del seu estat hipervigilant i defensiu que utilitza per manejar les situacions interpersonals. És molt important que el pacient sigui partícip de tot el procés terapèutic ja que a l’involucrar-lo en les diferents accions i decisions a dur a terme redueix la desconfiança que pugui manifestar a l’teràpia. La Intervenció terapèutica es completés amb entrenament assertiu, habilitats socials i tècniques de resolució de problemes.

Per exemple, el seu estat suspicaç sol anar acompanyat d’un estat irritable o conductes conflictives que confirma les seves sospites sobre les intencions malicioses dels altres. Hem de centrar-nos en la modificació d’aquest estil paranoide de pensament.

És important augmentar el sentiment de capacitat personal per afrontar els seus problemes. Sempre s’ha de considerar en qualsevol actuació que es dugui a terme que és comú a tots els trastorns de personalitat la manca d’autoconsciència que tenen els pacients, ja que vindran a consulta normalment derivat per un familiar o persona propera, aquest fet és molt important a l’hora de l’abordatge terapèutic i l’estratègia a seguir en el desenvolupament de les sessions.