Trastorn per Afartament

Té la necessitat de menjar de forma compulsiva a força de afartaments? ¿Sent que quan menja no té control sobre la quantitat o el tipus d’aliment que està ingerint? Menja diverses vegades una quantitat d’aliment elevat en intervals de dues hores? Està exageradament influït/da pel pes i la silueta corporal? Té sobre pes i està preocupat/a per això?

Descripció del trastorn

El trastorn per afartament es caracteritza per episodis d’ingesta compulsiva de forma recurrent.

Té moltes similituds amb la bulímia nerviosa. La diferència principal és que la persona que pateix un trastorn per afartament no realitza conductes compensatòries, com són el vòmit auto induït, l’abús de laxants i/o diürètics, dejunis, exercici físic en excés, etc.

També és habitual que la persona que té aquest trastorn presenti símptomes depressius.

Una de les conseqüències més habituals del trastorn per afartament és patir sobrepès o obesitat, amb els riscos que això comporta per a la salut: diabetis, hipertensió, colesterol, etc.

Alguns estudis suggereixen que les persones amb trastorn per afartament poden tenir problemes en el maneig de les seves emocions. Refereixen que la ira, la tristesa, l’avorriment, les preocupacions o l’estrès els fan tenir un episodi d’afartament.

L’abús de l’alcohol, actuar sense pensar (conducta impulsiva) i no anar amb compte amb ell mateix són algunes de les conductes i problemes emocionals més comuns amb aquest tipus de trastorn.

Abordatge terapèutic

La Teràpia cognitiva-conductual ensenya a les persones a mantenir sota control la seva alimentació i a modificar els seus hàbits alimentaris poc saludables, ensenya a enfrontar-se a les situacions estressants ja sentir-se millor amb el seu cos i el seu pes.

La Psicoteràpia interpersonal s’ocupa de potenciar i millorar les relacions familiars i amistats, ajudant a les persones a observar les seves relacions interpersonals i amb l’objectiu de realitzar canvis en les àrees problemàtiques.

Pel que fa a la teràpia farmacològica, s’ha vist que els antidepressius solen ser útils en alguns pacients.

Altres tractaments que poden ser útils en alguns casos són: la teràpia conductual dialèctica, que ajuda a les persones a regular les seves emocions; la farmacoteràpia amb medicaments antiepilèptics com el topiramat; l’exercici en combinació amb la teràpia cognitiva-conductual; i els grups de suport.

Moltes persones amb trastorn per afartament tenen també un problema d’obesitat. El tractament de l’obesitat en si mateix, pot ser útil i eficaç, a més de necessari en aquests casos, però no tracta la causa subjacent que és el trastorn per afartament.