Trastorn per Dolor

¿Pateix un dolor intens, que li fa anar al metge contínuament, en una o diverses zones del cos?

Ha notat que la seva vida s’ha vist afectada per patir aquests dolors? ¿Està centrat únicament en el dolor?

Disposa d’algun diagnòstic per malaltia mèdica, o un diagnòstic psicològic?


Breu descripció del trastorn

– En el trastorn per dolor, el símptoma principal és el dolor i té una gravetat suficient com per rebre atenció mèdica. Quan es pateix aquest trastorn, la vida diària es veu alterada: pot donar-se incapacitat per treballar o per anar a l’escola, es acudeix de forma habitual al metge, hi ha una medicació contínua, problemes en les relacions personals. El dolor passa a ser el centre de d’atenció. Els símptomes dolorosos no són intencionats. Pot estar associat a factors psicològics, que influeixen en l’inici i manteniment dels símptomes i a una malaltia mèdica.

– Símptomes destacats:

* Dolor: és el símptoma essencial en aquest trastorn, es pot donar en una o més zones del cos i és de gravetat ja que et porta a anar al metge.

Segons el seu curs el trastorn per dolor pot ser agut, si dura menys de 6 mesos, o crònic, si la seva durada és d’almenys 6 mesos. La majoria dels episodis de dolor agut desapareixen en un curt període de temps. L’inici del dolor crònic és molt variable. En la majoria dels casos es va a centres de salut mental quan ja han passat uns quants anys des de l’inici dels símptomes. En la recuperació del trastorn per dolor hi ha alguns factors decisius que són: la participació en activitats de la vida quotidiana (p. ex., Anar a la feina), malgrat el dolor, i posar resistència perquè el dolor no es transformi en el nucli central de la vida.


Proposta d’abordatge terapèutic

El tractament ha de ser multidisciplinar: cal treballar en conjunt amb el tractament mèdic (per alleujar el dolor en la mesura en què sigui possible). L’objectiu és el control del dolor, fer-ho suportable, encara que no la seva eliminació. Entendre quin paper tenen els factors psicològics que fan que s’iniciï i es mantingui el problema, i com les emocions poden afectar-nos a l’hora de sentir dolor és una cosa fonamental. La tasca terapèutica ha de basar-se en l’escolta activa i en la comprensió del dolor que es pateix, que és totalment real. Caldria abordar els aspectes: fisiològics, amb tècniques de relaxació; conductuals, per eliminar conductes de queixes i evitar que mantenen encara més el problema i així facilitar que s’augmenti poc a poc la realització d’activitats adequades i reduir l’ús d’analgèsics; i cognitives, per a modificar les actituds negatives, creences i conductes que tenen respecte al dolor, i potenciar actituds positives, ensenyar tècniques d’afrontament i habilitats per a adaptar-se i respondre al dolor, generar sentiments d’autoeficàcia.

Contacta con nosotros