Trastorns de l’aprenentatge
Té dificultat per identificar les lletres i associar-les amb el seu so? ¿Comet errors en llegir o escriure, del tipus ometre, afegir o canviar lletres, o el seu ordre? ¿Inventa o llegeix paraules diferents de les que apareixen en un text? Entén els textos que llegeix? La lectura és lenta i amb nombroses interrupcions, repeticions i correccions? ¿Mostra dificultat per recordar petites llistes com els dies de la setmana o els mesos? ¿Comet habitualment errors en realitzar operacions matemàtiques? Presenta dificultats per realitzar petites comptes mentalment? Li costa recordar les taules de multiplicar? Li costa relacionar-se amb altres nens.
Descripció del trastorn
Aquest trastorn es caracteritza perquè els nens que el pateixen mostren dificultats en l’aprenentatge d’habilitats bàsiques com la lectura, l’expressió escrita o el càlcul i el seu nivell de rendiment està per sota del que s’esperava per la seva edat. Hi ha quatre subtipus → trastorn de la lectura, trastorn del càlcul, trastorn de l’expressió escrita i trastorn de l’aprenentatge no especificat.
L’àmbit escolar és fonamental per detectar aquestes dificultats, ja que per al professor ha la referència del nivell d’aprenentatge en els altres nens i ell té clars els objectius a assolir en cada moment. En qualsevol cas en l’àmbit familiar també s’ha d’estar atent per detectar coses que poden cridar l’atenció i anar a un especialista perquè pugui resoldre dubtes. Pel que fa al llenguatge oral cal atendre si el nen omet lletres, si afegeix o les canvia d’ordre i quant a l’escrit cal que aprenguin el so o nom de les lletres quan s’inicien en l’ensenyament del abecedari. Per detectar possibles dificultats de càlcul s’ha d’atendre a aspectes com si el nen diu els números en ordre o hi ha omissions entremig, si representa correctament amb els dits els números o si presenta dificultats per llegir o escriure els números. Generalment els nens que reben un tractament adequat i tenen un CI elevat aconsegueixen minimitzar les conseqüències negatives del trastorn i poden no manifestar majors problemes d’adults. En cas contrari com més tard es detecti major serà la dificultat de tractar el trastorn, ja que la frustració davant els fracassos escolars pot derivar en altres problemes addicionals com la baixa autoestima, la desmotivació, la pèrdua en altres matèries pel propi desinterès generat i fins i tot problemes de conducta.
Este trastorno no debe confundirse con un rendimiento bajo en las diferentes materias causado por falta de oportunidades en la enseñanza o por problemas de audición y/o visión. Tampoco con el retraso mental, pues presentar un trastorno de aprendizaje no se relaciona con tener un CI por debajo de 70.
Abordatge terapèutic
En primer lloc el psicòleg ha de fer una avaluació al costat del nen i la família per detectar en quina àrea o àrees es presenten les dificultats. Generalment és convenient demanar informació a l’escola i mantenir contacte de l’evolució. A continuació ha de dissenyar un pla de tractament individualitzat en el qual prevalgui la intervenció en les habilitats acadèmiques afectades, és a dir, ha d’haver una reeducació i també cal proporcionar estratègies d’afrontament. Però no s’ha d’oblidar tractar altres aspectes com la tolerància a la frustració, la baixa autoestima, la comunicació o problemes de conducta, si n’hi ha, i necessàriament la implicació dels pares. En definitiva, s’han de potenciar les actituds positives i intentar compensar aquelles en què hi ha dificultats.