Trastorns de l’Estat d’Ànim
¿Sent que experimenta canvis d’humor freqüents? ¿O quedar-se en un mateix estat anímic massa temps? Aquest malestar, li impedeix dur a terme la seva vida amb normalitat? ¿Amb quina freqüència té aquests símptomes de canvi d’humor? ¿Li generen un malestar d’intensitat elevada? Fa quant temps que ho pateix?
Breu descripció del trastorn
S’inclouen tots els trastorns que tenen en comú una alteració de l’humor o estat d’ànim.
Sovint vivim variacions en el nostre estat d’ànim o humor, que depenen de la satisfacció o insatisfacció de les nostres necessitats biològiques, necessitat de relacionar-nos amb els altres, o d’oci i plaer. Això es correspondria amb un humor normal, però si es fan molt intenses aquestes variacions poden ser patològiques i podem patir un dels següents trastorns de l’ànim:
- Depressió
- Trastorn depressiu major
- Trastorn distímic
- Trastorn depressiu no especificat
- Trastorn bipolar
- Trastorn bipolar tipus I
- Trastorn bipolar tipus II
- Trastorn ciclotímic
- Trastorn bipolar no especificat
- Trastorn de l’estat d’ànim a causa d’una malaltia mèdica (com pot ser un càncer).
Símptomes destacats
Símptomes propis de la depressió: baix estat d’ànim, incapacitat per gaudir, falta d’energia, idees negatives, problemes de son i fins i tot, idees de suïcidi.
Símptomes propis de l’alteració de l’estat d’ànim (mania): fases d’exaltació de l’autoestima, alegria desenfrenada o irritabilitat i grolleria, no es necessita dormir a penes, es parla en excés, pensament accelerat, no és capaç de centrar l’atenció durant molt de temps, no es veuen les conseqüències greus que poden tenir algunes accions (com compres desenfrenades, regals, activitat sexual indiscreta…).
És un trastorn bastant freqüent en la societat i generalment crònic. La bona evolució sol dependre d’un bon diagnòstic.
Hauríem de diferenciar entre els diferents trastorns de l’estat d’ànim en funció dels símptomes, de la seva freqüència, intensitat i gravetat així com de la seva durada.
Proposta d’abordatge terapèutic
En aquest tipus de trastorns, se sol combinar la psicoteràpia amb tractament farmacològic. Però l’objectiu principal és explicar la influència que té els pensaments, amb les emocions i les conductes per tal d’elevar l’autoestima, combatre pensaments i creences errònies, aprendre estils d’afrontament per a diferents situacions de la vida, aprendre habilitats socials, aconseguir hàbits de vida saludables i organitzats, maneig de les emocions i saber identificar-les i quantificar-les adequadament. La psicoeducació sobre els aspectes de la malaltia, com abordar-la i afrontar-la és fonamental. A més d’incloure a l’entorn més proper en el tractament.