Trastorns de la Comunicació
Té un llenguatge escàs per a la seva edat? ¿Mostra dificultat per ampliar vocabulari usant paraules noves? Comet errors en parlar? Realitza frases excessivament curtes per expressar-se? Té problemes per usar adequadament els temps verbals? Té dificultat per entendre les frases? I per entendre les paraules? ¿Mostra apatia davant les diferents entonacions de les frases? Té dificultat per fer-se entendre quan parla? El llenguatge del nen li sembla immadur per la seva edat? Quan parla repeteix sons? I síl·labes? I paraules? Realitza sovint pauses en les paraules? Diu paraules amb un excés de tensió física? Aquestes dificultats interfereixen en el seu rendiment acadèmic?
Descripció del trastorn
Aquest trastorn es caracteritza per una alteració en qualsevol de les fases de la comunicació, ja sigui en el moment de la recepció, del processament o de l’emissió i pot donar-se en el llenguatge verbal, no verbal i gràfic. Es pot observar al llarg del desenvolupament del nen o també pot ser adquirit en algun moment concret. Existeixen 4 tipus diferents:
- Trastorn del llenguatge expressiu: es caracteritza perquè el nen s’expressa amb un llenguatge limitat, amb un ús escàs de les paraules, amb errors constants en la construcció de frases, en la utilització dels verbs i/o en l’entonació. Aquestes dificultats no necessàriament comporten un retard en la capacitat intel·lectual, però sí que poden associar-se a un altre tipus de complicacions com problemes de comportament, en les relacions socials o trastorns de l’aprenentatge.
- Trastorn mixt del llenguatge receptiu-expressiu: aquest trastorn consisteix en dificultats greus del llenguatge tant en l’expressió com a la comprensió estant per sota del nivell normal per la seva edat. Els nens que pateixen aquest trastorn presenten problemes per entendre els altres i expressar-se, pel que és habitual trobar altres inconvenients associats com agressivitat, dificultats d’atenció, retards en l’aprenentatge i baixa autoestima, entre d’altres.
- Trastorn fonològic: En aquest trastorn el nen no és capaç de pronunciar correctament els sons de la parla. El nen té un vocabulari i gramàtica normal, però no pot produir bé les paraules. Aquests problemes d’articulació no es relacionen amb problemes a la intel·ligència, en l’audició ni amb defectes en el funcionament dels mecanismes de la parla. Es relaciona amb enuresi, problemes en el llenguatge expressiu i comprensiu, dificultat per establir relacions socials i problemes emocionals.
- Tartamudeig: Es defineix com una dificultat en el ritme o fluïdesa de la parla que es produeix més freqüentment del que s’espera per a cada edat. Però cal tenir en compte que no es dóna de la mateixa manera en totes les situacions, ja que la influència de l’entorn, el tema o les emocions que el nen senti en aquell moment poden interferir en el desenvolupament de la parla. Trobem 3 subtipus (repetició, bloqueig i prolongació) i poden donar-se de forma aïllada o combinada.
- Trastorn de la comunicació no especificat: Aquesta categoria es reserva per a trastorns de la comunicació que no compleixen els criteris específics, com un trastorn de la veu. Aquests trastorns no s’han de confondre amb el trastorn autista, retard mental, dèficits sensorials, privació sensorial greu i mutisme selectiu.
Abordatge terapèutic
En aquest tipus de trastorns cal una identificació primerenca per intervenir com més aviat millor i augmentar les possibilitats d’èxit. També és necessària una avaluació individualitzada per detectar punts forts i febles del nen i adaptar el tractament que ha d’anar dirigit a millorar les estratègies de comunicació i les relacions socials, per a això és imprescindible augmentar la comunicació verbal i la no verbal. El psicòleg també ha de treballar altres aspectes com la baixa autoestima, per fomentar una comunicació més segura en el nen, o problemes de comportament i alhora es requereix un treball amb la família, ja que ajuda a disminuir tensions i a comprendre el problema.